2. 1. El país
del Nil
Fa 5000 anys…
al nord-est d’Àfrica
…al voltant del Nil
va sorgir…
l’antic Egipte.
L’imperi era gran,
però la població
estava al voltant
del riu.
En la desembocadura
formava un delta.
“la terra negra”
era fèrtil…
es situaven el poblats
i ciutats
“la terra vermella”
era el desert…
servia de defensa,
extreien pedres i metalls
hi havia tribus als oasis
6. Les crescudes del Nil
El riu permetia abastar a la població
d’aigua, es feia servir com a via de
comunicació i per regar els camps de
conreu.
Feien DICS per retenir l’aigua I CANALS
que la conduïen fins a les terres allunyades
de la riba.
Cada any, de JUNY a SETEMBRE, creixia el
cabal, es desbordava i inundava les ribes.
Quan l’aigua es retirava, era el moment de
sembrar.
Sense el Nil, Egipte no hauria existit.
Adoraven al déu Hapi, que el representava i
creien que les terres eren fèrtils gràcies amb
ell.
9. • En el 3100 aC. el rei Menes, va unificar l’Alt i el Baix Egipte.
• En el 31 aC. el país es conquerit pels romans. Va durar uns 3000 anys.
• Va estar governat per reis anomenats FARAONS.Tenien tots els poders:
-dictava les lleis
-governava el país
-era propietari de moltes terres
-controlava el comerç
-manava l’exèrcit
A la seva mort, li succeïa el seu fill. Per això eren dinastíes de faraons.
Destaca Kheops, Kefren i Micerinos, que van construir les piràmides de
Gizeh, Tuthmosis I, Amenofis III, Akhenaton, Tutankamon, Ramsès II
2. La terra del faraó
10. 2. La terra del faraó.
Creien que els faraons eren déus.
Ningú no podia mirar-los o tocar-
los. Havien d’agenollar-se davant
ell.
Creien que tenía poders màgics,
com fer crèixer el Nil.
Vivien envoltats de riqueses en
palaus amb servents i esclaus.
Ull d’Horus
11.
12. 3. La societat egípcia.
privilegiats
no privilegiats
/ nobles
13. ELS PRIVILEGIATS
FARAÓ (ja hem parlat abans)
NOBLES Teníen terres, i riqueses.
Governaven les provincies de
l’imperi i vivien en grans vil·les.
SACERDOTS Dirigien els ritus
religiosos. Tenien milers de
persones que treballaven per ells
o que els havien de pagar part de
les collites.
El príncep Rahotep i la seva esposa Nofret
14.
15. Escriba
Els escribes eren
funcionaris.
Redactaven documents
oficials.
Portaven els comptes:
a) dels impostos reials
b)de les mercaderies que
entraven i sortien del
palau reial.
Tenien prestigi i bona
posició social. Només ells
i alguns sacerdots i
nobles savien llegir.
16.
17. LA RESTA DE LA
POBLACIÓ
PAGESOS. El grup més nombrós. Amb el seu
treball, alimentaven a la família i pagaven tributs
al faraó, nobles i sacerdots.
ARTESANS. Feien escultures i ceràmiques,
preparaven el papir, feien vestits de lli i cotó,
objectes de metall..
COMERCIANTS. Compraven objectes de
fusta, metalls, perfums en terres llunyanes i ho
venien a Egipte.
SERVENTS. Persones lliures que treballaven
per un senyor a canvi d’un salari.
ESCLAUS. Eren presoners de guerra.
Sense drets. Propietat del faraó,
treballaven a les obres públiques, les
mines o l’exèrcit.
Pagesos sembrant
18.
19. 4. LA RELIGIÓ
Eren politeístes: creien en molts déus:
Ra, Isis, Osiris, Horus…
Adoraven animals o elements de la natura i també al faraó que el
consideraven un déu.
Els egipcis feien ritus religiosos i als temples guardaven una
estàtua del déu i li feien culte.
Els sacerdots se n’encarregaven. Ciudaven el temple i en
processó anaven al temple i els hi portaven ofrenes.
Osiris Isis Horus
20. EL TEMPLE EGIPCI
4. LA RELIGIÓ
TEMPLE LUXOR
KARNAK
avinguda
d’esfinxs
obeliscs
Era la casa del déu. Com que eren inmortals, els van construir en
pedra.
Les cobertes eren arquitravades, sostres plans fets amb lloses de
pedra, sostinguts per columnes enormes o murs.
Tenien dimensions colossals.
Parts del temple:
pilons
pati sala hipòstila santuari
25. 5. LA VIDA DESPRÈS DE LA MORT. LES TOMBES
Els egipcis creien en la vida desprès de la mort. Per això
momificaven els cossos, els guardaven en un sarcòfag de fusta i
or i els enterraven en tombes acompanyats d’un aixovar: aliments,
vestits, figuretes de servents.
Hi ha 3 tipus de tombes:
mastaba
La més antiga. Té forma de rectangle
amb les parets inclinades. La càmara
funerària era subterrània.
piràmides
Enormes tombes en forma de piràmid on
enterraven els faraons a l’Imperi Antic. Hi havia una
xarxa de passadissos per enganyar als lladres.
hipogeus
Tombes subterrànies excavades a una
muntanya.
26. Hipogeu a la Vall dels Reis
a l’interior de la muntanya
31. 6. L’ART EGIPCI
Influit per la religió i la creença en la vida desprès de la mort.
Les obres tenien una utilitat i un sentiment màgic i religiós.
Van fer temples com habitatges dels déus i tombes pels difunts. La decoració en pintures i
escultures representaven els difunts, els déus i els ritus.
Altres obres tenien un sentit polític.
Les estàtues i pintures dels faraons per mostrar el seu poder.
Els artistes eren artesans al servei dels nobles i del faraó.
4 principis bàsics
1. Falta de perspectiva
2. Frontalitat
3. Idealització
4. Immobilitat i rigidesa