SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  33
Télécharger pour lire hors ligne
L’Antic
Egipte
1. El país
del Nil
Fa 5000 anys…

al nord-est d’Àfrica

…al voltant del Nil
va sorgir…

l’antic Egipte.
L’imperi era gran,

però la població

estava al voltant

del riu.

En la desembocadura 

formava un delta.

“la terra negra”
era fèrtil…

es situaven el poblats

i ciutats

“la terra vermella”
era el desert…

servia de defensa,
extreien pedres i metalls

hi havia tribus als oasis
6756 km, el riu més llarg del món!!!!!
• La vida pagesa al voltant del riu Nil
Les crescudes del Nil
El riu permetia abastar a la població
d’aigua, es feia servir com a via de
comunicació i per regar els camps de
conreu.

Feien DICS per retenir l’aigua I CANALS
que la conduïen fins a les terres allunyades
de la riba.

Cada any, de JUNY a SETEMBRE, creixia el
cabal, es desbordava i inundava les ribes.

Quan l’aigua es retirava, era el moment de
sembrar.

Sense el Nil, Egipte no hauria existit.
Adoraven al déu Hapi, que el representava i
creien que les terres eren fèrtils gràcies amb
ell.
EIX CRONOLÒGIC DE MESOPOTAMIA I EGIPTE
• En el 3100 aC. el rei Menes, va unificar l’Alt i el Baix Egipte.
• En el 31 aC. el país es conquerit pels romans. Va durar uns 3000 anys.

• Va estar governat per reis anomenats FARAONS.Tenien tots els poders:

-dictava les lleis

-governava el país

-era propietari de moltes terres

-controlava el comerç

-manava l’exèrcit

A la seva mort, li succeïa el seu fill. Per això eren dinastíes de faraons. 

Destaca Kheops, Kefren i Micerinos, que van construir les piràmides de
Gizeh, Tuthmosis I, Amenofis III, Akhenaton, Tutankamon, Ramsès II
2. La terra del faraó
2. La terra del faraó.
Creien que els faraons eren déus.
Ningú no podia mirar-los o tocar-
los. Havien d’agenollar-se davant
ell.

Creien que tenía poders màgics,
com fer crèixer el Nil. 

Vivien envoltats de riqueses en
palaus amb servents i esclaus.
Ull d’Horus
3. La societat egípcia.
	 privilegiats
no privilegiats
/ nobles
ELS PRIVILEGIATS
FARAÓ (ja hem parlat abans)

NOBLES Teníen terres, i riqueses.
Governaven les provincies de
l’imperi i vivien en grans vil·les.

SACERDOTS Dirigien els ritus
religiosos. Tenien milers de
persones que treballaven per ells
o que els havien de pagar part de
les collites.
El príncep Rahotep i la seva esposa Nofret
Escriba
Els escribes eren
funcionaris.
Redactaven documents
oficials.
Portaven els comptes:
a) dels impostos reials
b)de les mercaderies que
entraven i sortien del
palau reial.
Tenien prestigi i bona
posició social. Només ells
i alguns sacerdots i
nobles savien llegir.
LA RESTA DE LA
POBLACIÓ
PAGESOS. El grup més nombrós. Amb el seu
treball, alimentaven a la família i pagaven tributs
al faraó, nobles i sacerdots.

ARTESANS. Feien escultures i ceràmiques,
preparaven el papir, feien vestits de lli i cotó,
objectes de metall..

COMERCIANTS. Compraven objectes de
fusta, metalls, perfums en terres llunyanes i ho
venien a Egipte.

SERVENTS. Persones lliures que treballaven
per un senyor a canvi d’un salari.

ESCLAUS. Eren presoners de guerra.
Sense drets. Propietat del faraó,
treballaven a les obres públiques, les
mines o l’exèrcit.
Pagesos sembrant
4. LA RELIGIÓ
Eren politeístes: creien en molts déus:
Ra, Isis, Osiris, Horus…
Adoraven animals o elements de la natura i també al faraó que el
consideraven un déu.
Els egipcis feien ritus religiosos i als temples guardaven una
estàtua del déu i li feien culte.
Els sacerdots se n’encarregaven. Ciudaven el temple i en
processó anaven al temple i els hi portaven ofrenes.
Osiris Isis Horus
EL TEMPLE EGIPCI
4. LA RELIGIÓ
TEMPLE LUXOR
KARNAK
avinguda
d’esfinxs
obeliscs
Era la casa del déu. Com que eren inmortals, els van construir en
pedra.
Les cobertes eren arquitravades, sostres plans fets amb lloses de
pedra, sostinguts per columnes enormes o murs.
Tenien dimensions colossals.
Parts del temple:
pilons
pati sala hipòstila santuari
temple de Luxor en Karnak
estàtues colossals a la façana del temple d’Abu Simbel
5. LA VIDA DESPRÈS DE LA MORT. LES TOMBES
Els egipcis creien en la vida desprès de la mort. Per això
momificaven els cossos, els guardaven en un sarcòfag de fusta i
or i els enterraven en tombes acompanyats d’un aixovar: aliments,
vestits, figuretes de servents.
Hi ha 3 tipus de tombes:
mastaba
La més antiga. Té forma de rectangle
amb les parets inclinades. La càmara
funerària era subterrània.
piràmides
Enormes tombes en forma de piràmid on
enterraven els faraons a l’Imperi Antic. Hi havia una
xarxa de passadissos per enganyar als lladres.
hipogeus
Tombes subterrànies excavades a una
muntanya.
Hipogeu a la Vall dels Reis
a l’interior de la muntanya
Les piràmides de Gizeh. 2500 aC
PAPIR
Els jeroglífics
6. L’ART EGIPCI
Influit per la religió i la creença en la vida desprès de la mort.
Les obres tenien una utilitat i un sentiment màgic i religiós.
Van fer temples com habitatges dels déus i tombes pels difunts. La decoració en pintures i
escultures representaven els difunts, els déus i els ritus.
Altres obres tenien un sentit polític.
Les estàtues i pintures dels faraons per mostrar el seu poder.
Els artistes eren artesans al servei dels nobles i del faraó.
4 principis bàsics
1. Falta de perspectiva
2. Frontalitat
3. Idealització
4. Immobilitat i rigidesa
Art egipci
Bibliografía
En la biblioteca
pots trobar-los!!!

Contenu connexe

Tendances

Activitats repas egipte
Activitats repas egipteActivitats repas egipte
Activitats repas egipteMAICA CIMA
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEceipsantgil
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjanaeplaneco7
 
La momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic EgipteLa momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic Egiptemiqueldepetra
 
L’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglíficaL’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglíficaamelisgalmes
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2Maria Loredo
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA martav57
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigarogembak
 
Etapes prehistòria
Etapes prehistòriaEtapes prehistòria
Etapes prehistòriaSílvia
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia professor_errant
 
Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)vallterrics
 
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1 Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1 Pilar Alvarez
 

Tendances (20)

Activitats repas egipte
Activitats repas egipteActivitats repas egipte
Activitats repas egipte
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
 
L'EDAT DELS METALLS
L'EDAT DELS METALLS L'EDAT DELS METALLS
L'EDAT DELS METALLS
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
La momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic EgipteLa momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic Egipte
 
L’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglíficaL’escriptura jeroglífica
L’escriptura jeroglífica
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
Deus egipcis
Deus egipcisDeus egipcis
Deus egipcis
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Etapes prehistòria
Etapes prehistòriaEtapes prehistòria
Etapes prehistòria
 
Els déus romans
Els déus romansEls déus romans
Els déus romans
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
 
Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)
 
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1 Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
 
Neolític
NeolíticNeolític
Neolític
 

En vedette

L’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersL’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersjmontija
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 

En vedette (6)

L’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersL’edat antiga ibers
L’edat antiga ibers
 
Treballs edat antiga
Treballs edat antigaTreballs edat antiga
Treballs edat antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 

Similaire à L'Antic Egipte

La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípciadtors
 
Egipte
EgipteEgipte
Egiptedtors
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antigaytomas
 
Brigit sara edurne_joana_america_(1r E)
Brigit sara edurne_joana_america_(1r E)Brigit sara edurne_joana_america_(1r E)
Brigit sara edurne_joana_america_(1r E)iescardonapilot
 
Brigit sara edurne_joana_america_(1r e)
Brigit sara edurne_joana_america_(1r e)Brigit sara edurne_joana_america_(1r e)
Brigit sara edurne_joana_america_(1r e)iescardonapilot
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu alfredmata
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu alfredmata
 
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déusEscribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déusprimerbalansat
 

Similaire à L'Antic Egipte (20)

Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup3
Grup3Grup3
Grup3
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Brigit sara edurne_joana_america_(1r E)
Brigit sara edurne_joana_america_(1r E)Brigit sara edurne_joana_america_(1r E)
Brigit sara edurne_joana_america_(1r E)
 
Brigit sara edurne_joana_america_(1r e)
Brigit sara edurne_joana_america_(1r e)Brigit sara edurne_joana_america_(1r e)
Brigit sara edurne_joana_america_(1r e)
 
L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)
 
Egipto
EgiptoEgipto
Egipto
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu
 
Egipte definitiu
Egipte definitiu Egipte definitiu
Egipte definitiu
 
Egipcis
EgipcisEgipcis
Egipcis
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déusEscribes, faraons, déus, sacerdots i déus
Escribes, faraons, déus, sacerdots i déus
 
Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
 
L’antic egipte
L’antic egipteL’antic egipte
L’antic egipte
 

Plus de 2nESO

Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...
Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...
Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...2nESO
 
Oceania
OceaniaOceania
Oceania2nESO
 
Tensions i conflictes (1914 1939)
Tensions i conflictes (1914 1939)Tensions i conflictes (1914 1939)
Tensions i conflictes (1914 1939)2nESO
 
Altres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveisAltres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveis2nESO
 
Àfrica
ÀfricaÀfrica
Àfrica2nESO
 
Nacions i Imperis (1850 1914)
Nacions  i Imperis (1850 1914)Nacions  i Imperis (1850 1914)
Nacions i Imperis (1850 1914)2nESO
 
El Neolític i l'Edat dels Metalls
El Neolític i l'Edat dels MetallsEl Neolític i l'Edat dels Metalls
El Neolític i l'Edat dels Metalls2nESO
 
Espanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIXEspanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIX2nESO
 
T4. El sector del serveis: comerç i transport
T4. El sector del serveis:  comerç i transport T4. El sector del serveis:  comerç i transport
T4. El sector del serveis: comerç i transport 2nESO
 
Asia
AsiaAsia
Asia2nESO
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.2nESO
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari2nESO
 
Amèrica
AmèricaAmèrica
Amèrica2nESO
 
Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.2nESO
 
Catalunya. Mapa polític
Catalunya. Mapa políticCatalunya. Mapa polític
Catalunya. Mapa polític2nESO
 
Espanya. Mapa polític.
Espanya. Mapa polític.Espanya. Mapa polític.
Espanya. Mapa polític.2nESO
 
Estats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'EuropaEstats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'Europa2nESO
 
L'època dels descobriments
L'època dels descobrimentsL'època dels descobriments
L'època dels descobriments2nESO
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya2nESO
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS2nESO
 

Plus de 2nESO (20)

Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...
Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...
Viktor Frankl. Fragments de L'home a la recerca de sentit / El hombre en busc...
 
Oceania
OceaniaOceania
Oceania
 
Tensions i conflictes (1914 1939)
Tensions i conflictes (1914 1939)Tensions i conflictes (1914 1939)
Tensions i conflictes (1914 1939)
 
Altres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveisAltres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveis
 
Àfrica
ÀfricaÀfrica
Àfrica
 
Nacions i Imperis (1850 1914)
Nacions  i Imperis (1850 1914)Nacions  i Imperis (1850 1914)
Nacions i Imperis (1850 1914)
 
El Neolític i l'Edat dels Metalls
El Neolític i l'Edat dels MetallsEl Neolític i l'Edat dels Metalls
El Neolític i l'Edat dels Metalls
 
Espanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIXEspanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIX
 
T4. El sector del serveis: comerç i transport
T4. El sector del serveis:  comerç i transport T4. El sector del serveis:  comerç i transport
T4. El sector del serveis: comerç i transport
 
Asia
AsiaAsia
Asia
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
 
Amèrica
AmèricaAmèrica
Amèrica
 
Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.Els estats i la divisió política del territori.
Els estats i la divisió política del territori.
 
Catalunya. Mapa polític
Catalunya. Mapa políticCatalunya. Mapa polític
Catalunya. Mapa polític
 
Espanya. Mapa polític.
Espanya. Mapa polític.Espanya. Mapa polític.
Espanya. Mapa polític.
 
Estats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'EuropaEstats i capitals d'Europa
Estats i capitals d'Europa
 
L'època dels descobriments
L'època dels descobrimentsL'època dels descobriments
L'època dels descobriments
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya
 
AL ANDALUS
AL ANDALUSAL ANDALUS
AL ANDALUS
 

Dernier

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Dernier (8)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

L'Antic Egipte

  • 2. 1. El país del Nil Fa 5000 anys… al nord-est d’Àfrica …al voltant del Nil va sorgir… l’antic Egipte. L’imperi era gran, però la població estava al voltant del riu. En la desembocadura formava un delta. “la terra negra” era fèrtil… es situaven el poblats i ciutats “la terra vermella” era el desert… servia de defensa, extreien pedres i metalls hi havia tribus als oasis
  • 3. 6756 km, el riu més llarg del món!!!!!
  • 4. • La vida pagesa al voltant del riu Nil
  • 5.
  • 6. Les crescudes del Nil El riu permetia abastar a la població d’aigua, es feia servir com a via de comunicació i per regar els camps de conreu. Feien DICS per retenir l’aigua I CANALS que la conduïen fins a les terres allunyades de la riba. Cada any, de JUNY a SETEMBRE, creixia el cabal, es desbordava i inundava les ribes. Quan l’aigua es retirava, era el moment de sembrar. Sense el Nil, Egipte no hauria existit. Adoraven al déu Hapi, que el representava i creien que les terres eren fèrtils gràcies amb ell.
  • 7. EIX CRONOLÒGIC DE MESOPOTAMIA I EGIPTE
  • 8.
  • 9. • En el 3100 aC. el rei Menes, va unificar l’Alt i el Baix Egipte. • En el 31 aC. el país es conquerit pels romans. Va durar uns 3000 anys. • Va estar governat per reis anomenats FARAONS.Tenien tots els poders: -dictava les lleis -governava el país -era propietari de moltes terres -controlava el comerç -manava l’exèrcit A la seva mort, li succeïa el seu fill. Per això eren dinastíes de faraons. Destaca Kheops, Kefren i Micerinos, que van construir les piràmides de Gizeh, Tuthmosis I, Amenofis III, Akhenaton, Tutankamon, Ramsès II 2. La terra del faraó
  • 10. 2. La terra del faraó. Creien que els faraons eren déus. Ningú no podia mirar-los o tocar- los. Havien d’agenollar-se davant ell. Creien que tenía poders màgics, com fer crèixer el Nil. Vivien envoltats de riqueses en palaus amb servents i esclaus. Ull d’Horus
  • 11.
  • 12. 3. La societat egípcia. privilegiats no privilegiats / nobles
  • 13. ELS PRIVILEGIATS FARAÓ (ja hem parlat abans) NOBLES Teníen terres, i riqueses. Governaven les provincies de l’imperi i vivien en grans vil·les. SACERDOTS Dirigien els ritus religiosos. Tenien milers de persones que treballaven per ells o que els havien de pagar part de les collites. El príncep Rahotep i la seva esposa Nofret
  • 14.
  • 15. Escriba Els escribes eren funcionaris. Redactaven documents oficials. Portaven els comptes: a) dels impostos reials b)de les mercaderies que entraven i sortien del palau reial. Tenien prestigi i bona posició social. Només ells i alguns sacerdots i nobles savien llegir.
  • 16.
  • 17. LA RESTA DE LA POBLACIÓ PAGESOS. El grup més nombrós. Amb el seu treball, alimentaven a la família i pagaven tributs al faraó, nobles i sacerdots. ARTESANS. Feien escultures i ceràmiques, preparaven el papir, feien vestits de lli i cotó, objectes de metall.. COMERCIANTS. Compraven objectes de fusta, metalls, perfums en terres llunyanes i ho venien a Egipte. SERVENTS. Persones lliures que treballaven per un senyor a canvi d’un salari. ESCLAUS. Eren presoners de guerra. Sense drets. Propietat del faraó, treballaven a les obres públiques, les mines o l’exèrcit. Pagesos sembrant
  • 18.
  • 19. 4. LA RELIGIÓ Eren politeístes: creien en molts déus: Ra, Isis, Osiris, Horus… Adoraven animals o elements de la natura i també al faraó que el consideraven un déu. Els egipcis feien ritus religiosos i als temples guardaven una estàtua del déu i li feien culte. Els sacerdots se n’encarregaven. Ciudaven el temple i en processó anaven al temple i els hi portaven ofrenes. Osiris Isis Horus
  • 20. EL TEMPLE EGIPCI 4. LA RELIGIÓ TEMPLE LUXOR KARNAK avinguda d’esfinxs obeliscs Era la casa del déu. Com que eren inmortals, els van construir en pedra. Les cobertes eren arquitravades, sostres plans fets amb lloses de pedra, sostinguts per columnes enormes o murs. Tenien dimensions colossals. Parts del temple: pilons pati sala hipòstila santuari
  • 21.
  • 22.
  • 23. temple de Luxor en Karnak
  • 24. estàtues colossals a la façana del temple d’Abu Simbel
  • 25. 5. LA VIDA DESPRÈS DE LA MORT. LES TOMBES Els egipcis creien en la vida desprès de la mort. Per això momificaven els cossos, els guardaven en un sarcòfag de fusta i or i els enterraven en tombes acompanyats d’un aixovar: aliments, vestits, figuretes de servents. Hi ha 3 tipus de tombes: mastaba La més antiga. Té forma de rectangle amb les parets inclinades. La càmara funerària era subterrània. piràmides Enormes tombes en forma de piràmid on enterraven els faraons a l’Imperi Antic. Hi havia una xarxa de passadissos per enganyar als lladres. hipogeus Tombes subterrànies excavades a una muntanya.
  • 26. Hipogeu a la Vall dels Reis a l’interior de la muntanya
  • 27. Les piràmides de Gizeh. 2500 aC
  • 28.
  • 29. PAPIR
  • 31. 6. L’ART EGIPCI Influit per la religió i la creença en la vida desprès de la mort. Les obres tenien una utilitat i un sentiment màgic i religiós. Van fer temples com habitatges dels déus i tombes pels difunts. La decoració en pintures i escultures representaven els difunts, els déus i els ritus. Altres obres tenien un sentit polític. Les estàtues i pintures dels faraons per mostrar el seu poder. Els artistes eren artesans al servei dels nobles i del faraó. 4 principis bàsics 1. Falta de perspectiva 2. Frontalitat 3. Idealització 4. Immobilitat i rigidesa