SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  4
Télécharger pour lire hors ligne
L’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T
N Ú M E R O 1 6
Divendres, 7 d’octubre del 2016
Cinquanta anys d’‘Star Trek’: un futur amb
tipus d’interès negatius ja no és ciència ficció
ElGovernimpulsaunprojectedelleiper
facilitarlareorganitzacióempresarial
Tributsjahavalidat11.100
declaracionsdel’IRPF
Alcobéexposaalscònsolselscanvis
enlaLleidelafunciópública
ElGovernielscomunstitllen
d’«estancat»elCongrésdeNeu
Lavoluntatésquelafiscalitatnosiguiunimpedimentperal
desenvolupamentdereorganitzacionsempresarials
Lavoluntatésqueendos anysel50%de
lesdeclaracionssiguintelemàtiques
Elministrehacomparegutenlareuniódecònsolsper
parlardelamodificaciódelaLleidelafunciópública
Pàg  3 Pàg  4Pàg  4 Pàg  4
Considerenquel’esdevenimentnecessitauna
novaempentaperaconseguirserunreferent
Els bancs, el seu futur
i les torrades
El crèdit i el cobrament dins del
cicle d’explotació de les empreses
Àlex
Fusté
Pere
Brachfield
Pàg 2 Pàg 3
NominAVANT
Vols 200 €?*
Vine a Andbank
NominAVANT
Vols 200 €?*
Vine a Andbank
Si la resposta és SÍ: felicitats.
El nou Compte NòminAvant t’ofereix tot això i més.
Pel sol fet de contractar-lo* et regalem fins a 200 €.
A més, et retornem fins al 3 % dels teus rebuts nacionals
i ens encarreguem de gestionar el canvi de totes les teves
domiciliacions.
I si véns a Andbank, farem un estudi dels teus préstecs
actuals per poder millorar-te’ls.
*Campanya vàlida fins al 31 de desembre de 2016. Aquesta campanya va dirigida a la generalitat dels residents al Principat d’Andorra i no està
dissenyada per a cap col·lectiu específic. Aquesta promoció és incompatible amb qualsevol condició privilegiada oferta a qualsevol col·lectiu concret.
Contacta amb qualsevol de les nostres oficines per conèixer les condicions.
A
quest mes de setembre
ha fet cinquanta anys de
l’estrenad’unadelessèries
de ciència ficció de més
èxit –amb el permís d’‘Star
Wars’- de la història: ‘Star Trek’. La sèrie
transmet entusiasme per la tecnologia
i del seu paper en afavorir una societat
millor –una federació planetària ben go-
vernada, sense classes socials ni separa-
ció de races o gènere. Aquesta confiança
en la tecnologia i el futur d’‘Star Trek’ es
vaproduirdesprésd’anysdenousdesco-
brimentsiavenços:l’electricitat,elmotor
de combustió o el Concorde en són bons
exemples d’innovacions de l’època prè-
via.Tambéenl’àmbitsocial,perexemple,
amb la creació de les Nacions Unides i de
la independència de moltes colònies de
lespotèncieseuropees.Aquellsanyspre-
vis a l’estrena, eren temps de fort creixe-
ment econòmic arreu: a Europa, els Es-
tats Units o al Japó –que es convertia en
una nova potència industrial– es creixia
en productivitat vora el 3% anual –és a
dir,enunquartdesegleesvadoblarelni-
velldevida.
Elstipusd’interèsvanassolirenaquell
moment de confiança i creixement els
màxims històrics, d’entre el 10% i el 15%
a la majoria de països desenvolupats.
D’aleshores ençà, especialment a partir
dels anys vuitanta, els tipus d’interès no
han parat de baixar. Fins arribar als tipus
actualsnegatius.
Va ser el banc central de Suècia qui
va començar fixant al 2009 el tipus d’in-
terès –en concret, l’anomenat ‘overnig-
ht’ o tipus d’interès per dipòsits a un dia–
al -0.25%, negatiu per primera vegada.
El juny del 2014 el Banc Central Europeu
(BCE)vaseguirbaixanteltipusdelsdipò-
sits–dipòsitsfetspelsbancscomercialsal
BancCentral–al-0.10%.
Avui, per exemple, els tipus del BCE
es troben al -0.40% anual. Dotze tri-
lions de bons de renda fixa globalment
tenen també rendibilitats (tirs) negati-
ves.Empresesprivadesqueemetendeu-
te per finançar les seves activitats, com
perexempleNestléoDeustcheTelekom,
ofereixen rendibilitats negatives als in-
versors que comprin aquests actius fi-
nancers. Els bancs, quan volen diposi-
tar els seus excedents de diners en altres
bancs–al’anomenatmercatinterbancari
amb els tipus euríbor de referència– ob-
tenen un rendiment negatiu –l’euríbor a
tres mesos, per exemple, és del -0.30%
anual.
És a dir, ens trobem en una nova situ-
ació en la que el que demana els diners
prestats –banc central, govern, o una
gran empresa privada– rep diners a can-
vi–enllocdelquèsemprehemestatacos-
tumatsquesiguil’habitual:d’haverdepa-
gar uns diners -els interessos- al qui els
ha prestat. Fins i tot és possible que en
breu alguns bancs comencin a cobrar als
seus clients per tenir-hi els diners dipo-
sitats!
Com és possible això? No és ciència
ficció.Perquèsónnegatiuselstipusd’in-
terèsavui?
Segueix a la pàgina següent»
Comentendreiinvertirelsestalvisenl’actualentorndelsmercatsfinancersdetipusnegatius
Gerard Albà
@AndbankES
ANDBANK
voreixen la bona evolució de la gran ma-
joriad’actiusfinancers–tècnicament,ai-
xòesprodueixpelfetqueunstipusbaixos
donen més valor present a uns fluxos de
beneficisodinersquepuguingenerarles
inversions: en borsa, renda fixa, etc. Cal
pensar que invertir en actius financers,
almenys durant aquest episodi de baixa-
des de tipus, pot donar doncs, uns bons
resultats–especialmentsiensavancema
lesbombollesqueespodrienanarcreant
a mesura que els mercats recullin aquest
impacte. És alhora una situació extraor-
dinàriaque,pertant,generamoltaincer-
tesasobrel’evoluciófuturadel’economia
i dels mercats financers. La incertesa –el
risc– als mercats i les borses, se l’anome-
na i es mesura amb la volatilitat. Així, cal
esperar una volatilitat alta tot i els tipus
d’interès negatius que actuen de suport.
Combinant aquets dos elements podem
optar per aprofitar i invertir en actius fi-
nancers –sobretot de manera diversifi-
cada i millor de la mà d’un professional
expert–aprofitantcaigudesenmoments
defortavolatilitat–algunsexemplesd’ai-
xò: la renda fixa emergent quan el mer-
catvatrontollarel2014perrumorsdere-
tirades dels estímuls monetaris als EUA;
la borsa europea en l’anunci del ‘brexit’ el
2016; la renda fixa corporativa quan es va
tensionar el 2015 de manera generalitza-
da per contagi de l’impacte de la caigu-
da del preu del petroli a les companyies
d’aquestsector,entred’altres.
L’entorn actual d’incertesa, però
d’oportunitats pels inversors que s’ani-
ran produint pel camí, també ve expres-
sat perfectament, una vegada més, per
lesparaulesdelcapitàJamesTKirkd’‘Star
Trek’: «Risc, risc és la nostra activitat. En
aixòconsisteixlanostramissió!».
BUSINESS2 Divendres, 7 d’octubre del 2016
Cal pensar que invertir en
actius financers, almenys
durant aquest episodi
de baixades de tipus, pot
donar uns bons resultats
Q
uè passarà amb Deuts-
cheBank?Iamblaban-
ca europea en general?
Aquestaéslasubtilma-
nera de rebre el bon dia
cada matí quan encenc la meva injuria-
da BlackBerry, mentre preparo aquesta
torrada que sempre acaba cremant-se,
precisament per aquestes preguntes.
Jo no sóc analista de bancs. Ni tan
sols em considero analista. Sé que DB
porta 20 anys intentant imitar el mo-
del americà de banc universal, i man-
tenir-se com a principal ‘player’ a Ale-
manya. Avui té uns fons propis que amb
proufeinesarribenacobrirlamultaque
el Departament de Justícia dels EUA li
vol imposar per la mala comercialitza-
ció de titulitzacions a mitjans de l’any
2000. Així estem.
És cert que DB tindria uns €220 Bn
en actius líquids que cobreixen 30 dies
de necessitats, i un balanç encara sufi-
cientment gran que li permetria vendre
part d’aquests actius líquids. El proble-
ma és el capital. No els descobreixo res.
Veritat? Amb un CET1 del 10,8% –molt
inferior al dels seus comparables ame-
ricans i per sota del 12,5% de requeri-
ment estàndard per als grans bancs–, el
pagamentcompletd’aquestamultadei-
xaria el CET1 en 7,8% segons fonts con-
sultades. Sortir d’aquest forat seria di-
Elsbancs,elseufutur
ilestorrades
fícil doncs aquesta ràtio garantiria que
qualsevol intent d’aixecar capital seria
algunacosaineficient–extremadament
costós i probablement afectaria a tota
l’estructura de ‘funding’. No s’espantin.
Els precedents històrics suggereixen
que aquesta multa es negociarà clara-
ment a la baixa. Malgrat això, el proble-
ma persistirà.
Aquest és un problema extensible a
la banca europea en general, especial-
mentaaquellsambràtiosdecapitalmés
baixes. S’enfronten a ampliacions inefi-
cients i a un creixement orgànic en be-
neficis inassolible en un entorn de ti-
pus negatius i corbes planes –i que pot
durar.
Què espero llavors per als bancs?
Doncs l’única cosa que poden fer per
millorar les ràtios de capital: aprima-
ment de balanços agregats –és a dir,
menys benefici i caigudes en les cotit-
zacions–, ampliacions extremadament
dilutives –és a dir caigudes en les co-
titzacions– o passar per la trituradora
–transformar obligacions en accions.
Tots els camins em porten a cotitzaci-
onsdeprimides.Enalgunscasos,aques-
ta dinàmica portarà a alguna entitat al
punt de resolució: ja sigui liquidació o
rescat.
Elcasqueensporta(DeutscheBank)
suposa un exercici molt estimulant de
reflexió en el punt en què avui ens tro-
bem. Per descomptat incòmode –tot el
complex és incòmode–, però estimu-
lant. Deutsche Bank pot seguir a la deri-
va fins al final –la deixen caure–, pot ser
intervinguda(rescatada),osimplement,
es permet al BCE que continuï amb les
cionaaixí.Nohitrobaranconsenssobre
lasevaefectivitat.Aquestexercicinoels
donarà un criteri per opinar sobre el fu-
tur del QE i els tipus negatius. Quan al-
gúdelBCEdiuqueelstipusnegatiushan
evitat que caiguem en l’abisme de la de-
flació, jo podria dir que els estalviadors
i pensionistes que depenen de la ren-
da han hagut de doblar la seva prefe-
rència per actius que generen cupó, la
qual cosa ha reduït la velocitat dels di-
ners, accentuant la deflació. O quan un
oficial del BCE afirma que les seves po-
lítiquesfuncionen,doncshihahagutun
lleu augment en la concessió de crèdit
que ajuda a estimular la tímida recupe-
ració, jo podria dir que aquestes políti-
ques colpegen els marges bancaris en la
seva activitat de crèdit, limitant la seva
pròpia capacitat de prestar, i dificultant
el creixement. Per cada argument tro-
baranuncontraargument.Elfuturdela
política monetària no vindrà determi-
nat per aquesta discussió. Han de mirar
a Merkel –una altra vegada. Ángela és, ‘a
priori’, contraria a aquestes polítiques,
però no pot renunciar al que ha vingut
imposant fins avui: la fi dels rescats pú-
blics. Això suggereix que no rescatarà
al Deutsche Bank. Però també li és molt
costós permetre la seva caiguda, per la
qual cosa no s’oposarà a les polítiques
de Draghi. Sí senyors, senyores. Encara
que el QE segueixi colpejant els marges
i els beneficis bancaris, suposen també
una liquiditat extraordinària i una pilo-
ta d’oxigen que permet guanyar temps,
almenys,finsquelaqüestiódelacapita-
litzacióesfacimésmanejable–políticai
financerament.
Així doncs, ja tenen damunt la taula
dues conclusions: bancs amb respira-
ció assistida –injeccions de liquiditat–
per guanyar temps mentre es decideix
comgestionarlaqüestiódelasolvència.
Una solvència que s’anirà millorant amb
aprimamentsdebalanç–menysbenefi-
cisicotitzacionsdeprimides–,ambam-
pliacions ineficients –cotitzacions de-
primides–, o amb resolucions a l’euro-
pea –transformant bons en accions o
convertibles, el que em porta a cotitza-
cions deprimides. Mal futur, doncs, per
alescotitzacionsdelsbancs.L’altrecon-
clusióésl’acceptaciópolíticadelespolí-
tiquesactualsdelBCE.Larestajahoco-
neixen: deute sostingut, crèdit també,
emergents beneficiant-se, absència de
volatilitat en divises (les principals), etc.
Fins a quan? No ho sé.
Espero, després d’aquest exercici,
que la torrada no se’m cremi demà.
«Ve de la pàgina anterior
L’explicació que en donen els experts
espotresumirenelssegüentsfactors:
–Perunabanda,desdefaanysenstro-
bemenunestendènciesallargtermini:
Pelquèfaalcreixement.Elstipusd’in-
terèshistòricamenttendeixenaseguirel
nivell de creixement econòmic de cada
moment. Des dels anys vuitanta, tal com
hem comentat, la productivitat i el crei-
xement s’han situat en entorns més bai-
xos, de l’1% i el 2% o, fins i tot, inferiors a
partirdelacrisifinanceradel2008.
Pel que fa a l’estalvi i la inversió. L’evo-
lució de la demografia als països desen-
volupats d’aquests anys ha provocat un
augment de l’estalvi. La inversió de les
empreses en les seves activitats, que ara
fins i tot acumulen ‘cash’ en els seus ba-
lanços, no ha augmentat degut a l’entorn
depocainflaciódelsbénsquenecessiten
comprarialaincertesamésrecent.
–Per altra banda, pel que fa als Banc
Centrals,aquestsestantintervenintmolt
activament amb l’objectiu de resoldre les
conseqüències, que encara duren, de la
crisifinanceradel2008:
Políticafiscal.Elsgovernsutilitzenso-
vint la despesa (inversió) pública i els im-
postos com a mecanismes per estimular
l’economia. Això ja es va produir sobre-
tot els anys previs a la crisi del 2008, amb
uncreixementdesmesuratdeldeutepú-
blic–eldeuteprivattambévaaugmentar,
amb greus implicacions pels bancs- que
encara dura i que és difícil que augmenti
delamateixamanera.
Política monetària. Els bancs centrals
fan servir aquestes polítiques –que per-
meten controlar la quantitat i preu –els
tipus- del diner– també per regular el
vint-i-u els dòlars, la lliura, l’euro i el ien
eren la forma habitual dels diners. Però a
partirdel’any2000escomencenautilit-
zar els xips de crèdit com a moneda. Se-
gurament ens els podem imaginar com
elsbitcoinsodivisesvirtualsquecomen-
cen a circular pel món. Per cert, al futur
d’‘Star Trek’ també apareixen les matèri-
es primeres –com el què anomenen ‘La-
tinum'– com a mitjà d’emmagatzematge
de valor. Val a dir que aquesta alternativa
–potser més vinculada a l’or o la plata, o a
béns reals–, en el món actual, podria ser
unasoluciódiferentenpossiblesescena-
risd’inflaciófutura.
L’entorn actual de tipus negatius és,
però, nou i extraordinari per a nosaltres.
Engeneral,caldirqueelstipusbaixosafa-
ritme de l’economia. Els diferents bancs
centralsdelspaïsosdesenvolupats,arran
delacrisi,hanestatutilitzanttotsaquests
mecanismesbaixantelstipusperfomen-
tar l’activitat. Fins i tot han iniciat altres
nous instruments no-convencionals
comelquantitativeeasing(QE),quecon-
sisteix a comprar directament actius fi-
nancersintervenintalsmercats(bonsdel
govern, renda fixa emesa per empreses i,
finsitot,accionsderendavariable!).
Cal esperar que la majoria d’aquests
factors mantinguin la tendència actual
durant,almenys,unbontemps.
Un dels efectes importants dels tipus
negatiusésqueelsbancsaraobtenenuna
rendibilitat negativa (pèrdues!) quan han
d’invertirelsdiners(laliquiditat)alsmer-
catsmonetarisoalBancCentral.Ésd’es-
perar doncs que els diners que tenim di-
positats en el banc o al compte corrent
com a clients tinguin un cost o rendibi-
litat negativa a partir d’algun moment no
acabin sent molt negatius, podria ser
mantenintunapartdelpatrimonirefugi-
ant-nosenbitllets–que,ésclar,noesve-
uen afectats directament pels tipus d’in-
terès.
Però els governs i els bancs centrals
encara tenen una nova possibilitat –per
noafluixarenelsseusestímuls–:podrien
abolir les monedes i bitllets –el ‘cash’ en
circulacióal’economia–,limitantelsmit-
jansdepagamentaformatselectrònicso
abitlletsdepocimport.Defet,aixòjaes-
tàpassant.ElBCEjavaanunciaralmesde
maigqueaturaràlesnovesemissionsdels
bitlletsde500eurosafinaldel’any2018!
A ‘Star Trek’ sembla que ja van intuir
quetotaixòpodiapassar.Alasèrieparlen
que durant els segles vint i principis del
Alex Fusté
@AlexfusteAlex
Economista en cap
del Grup Andbank
gaire llunyà. És a dir, els diners estalviats
s’anirienreduintenllocdecréixer.Defet,
alguns bancs ja han anunciat que aplica-
ran tipus negatius pels comptes d’alguns
gransclients.
Com invertir els estalvis en aquest
contextdelsmercatsfinancers?
Una primera opció –curiosa- per
mantenir el valor del patrimoni en el cas
queelsinteressosdelscomptesalsbancs
injeccions –de liquiditat, no de capital–,
perguanyartempsidecidircomsoluci-
onem el problema de la solvència. Una
pregunta que em faig cada dia és si Ber-
lín romandrà fidel a la legislació comu-
nitària sobre resolució bancària –que
prohibeix les injeccions públiques– o
per contra, Merkel optarà per oferir as-
sistència directa.
Jo no sé que farà Ángela amb
Deutsche Bank, però qualsevol renún-
cia de Merkel a la regulació comunità-
ria –per cert, inspirada per ella mateixa
i contrària a les injeccions estatals– re-
presentarà de ‘facto’ un cop letal a la se-
va credibilitat, doncs porta mesos con-
tenint al seu homòleg italià en les seves
pretensions d’aplicar ajudes estatals a
la injuriada banca italiana. D’altra ban-
da, presumeixo que hi haurà a Alema-
nya una gran resistència a aquests res-
cats, doncs això representa un perillós
joc que podria lliscar tota la zona euro
capaunfuturdedistribuciósolidàriade
deutes.Uncamírelliscósenelqueésdi-
fícilveureelfons.Pertotaixò,descarta-
ria el rescat. Per suposat, em puc equi-
vocar. És política.
Tot això; a part de servir per visualit-
zar el futur dels bancs i les seves cotit-
zacions, em serveix per descobrir algu-
na cosa sobre el futur de la política del
BCE. I per tant, sobre la resta del mer-
cat –no solament els bancs. No caiguin
en l’error de situar arguments a favor i
en contra de les polítiques del BCE a ca-
da costat de la balança, en un intent de
visualitzar la direcció futura d’aquestes
polítiques. «Si funcionen, continuaran,
si no funcionen, les retiraran». No fun-
BUSINESS 3Divendres, 7 d’octubre del 2016
L’AgènciaTributàriahavalidat
11.102declaracionsdel’IRPF
La voluntat del Ministeri de Finances és que en dos o tres anys el 50% de les declaracions es facin per via telemàtica
V
alidades 11.102 declaraci-
ons de l’IRPF. Aquests són
les xifres amb les que s’ha
tancat la campanya per
presentaraquestesdecla-
racions a l’espera que es puguin validar
altres 1.371 que han estat també presen-
tadesiquearaestansenttramitadespel
personal de l’Agència Tributària. El mi-
nistre de Finances, Jordi Cinca, ha posat
enrelleuelfetqueel30%d’aquestesde-
claracions s’hagin fet per via telemàtica
i ha admès que hi ha coses a millorar de
cara a properes campanyes. Aquestes
han estat les manifestacions que ha fet
a preguntes del conseller del Partit So-
cialdemòcrataGerardAlíssobrelesdis-
funcions detectades en aquesta cam-
panya. Alís ha criticat la manca de pre-
visió i d’informació als ciutadans i que la
plataforma informàtica no hagi funci-
onat correctament. El ministre ha res-
post que de cara a l’any que ve es dota-
ràelDepartamentdeTributsiFronteres
deméspersonal.D’altrabanda,Cincaha
dit que la CASS ha estat «proactiva» en
el cas de les retencions als pensionis-
tes que perceben una pensió d’Espanya.
Cinca ha destacat que el volum de
bé, que ha mancat informació i ha criti-
cat que la plataforma per fer les trami-
tacions a través d’Internet no hagi fun-
cionat de la manera correcta. Cinca ha
respost que el que no hagués estat efi-
cient era reforçar el servei els darrers
dies ja que hagués estat «un sobrecost
innecessari» i ha respost que de cara a
l’any que ve el Departament de Tributs i
Fronteres es reforçarà amb cinc agents
de duana, tres administratius i dos ins-
pectors.
D’altra banda, i pel que fa a la pre-
guntapresentadapelpresidentdelgrup
parlamentari mixt i conseller del PS Pe-
re López sobre les retencions aplicades
als pensionistes que perceben una pen-
sió d’Espanya, Cinca ha manifestat que
la CASS ha estat «proactiva» ja que en
saber que al mes de juny encara s’apli-
caven aquestes retencions –tot i l’en-
trada en vigor del conveni per evitar la
doble imposició amb l’Estat espanyol al
febrer–vamantenircontactesambl’or-
ganisme espanyol i també s’ha ofert per
donarsuportalscontribuentsquehagin
dedemostrar,davantlaSeguretatSocial
espanyola, la seva residència a Andorra.
TambéharecordatquelaCASSjavadei-
xar d’aplicar el mes de març les retenci-
ons que aplicava a les pensions que per-
cebien els beneficiaris de la parapúbli-
ca que viuen a Espanya, concretament
4.669, en aplicació del CDI. Cinca tam-
bé ha exposat que espera que la mesu-
ra aplicada per Espanya sigui retroacti-
va i es retornin els diners que s’han re-
tingut en les pensions. De la seva banda,
López ha lamentat que la CASS no ha-
gi estat «una administració amiga» en
aquest cas i que s’esperés al mes de juny
per actuar.
E
lsfinancerstenimelmalcos-
tumdedonardiversosnoms
al mateix ens de finances, el
que provoca confusió en el
lector que no és expert en la
matèria.UncasparadigmàticéseldelCi-
cle d’Explotació, que també anomenem
Cicle de maduració, Cicle Operatiu, Ci-
cleacurttermini,Cicledel’Exercici,Cicle
compra-mercaderia-cobrament o Cicle
Comercial. Aquest important cicle es-
tà constituït per una sèrie de processos
atravésdelsqualsl’empresarecuperaels
recursos financers que ha invertit en el
seu actiu circulant. El cicle d’explotació
és l’interval que transcorre des què es fa
una sortida de tresoreria per a la com-
pra de matèries primeres destinades a
fabricar el producte, o la compra de pro-
ductes acabats si es tracta d’una empre-
sa comercial, fins al moment en què es
recupera els diners invertits mitjançant
el cobrament de les factures emeses als
clientsquehanadquiritaquestsproduc-
tes.
El període mitjà de maduració i el Ci-
cle de Caixa són dos conceptes molt im-
portants en finances operatives. La re-
ducciódelCicledeCaixaésundelsobjec-
tius estratègics de la direcció financera i
una bona gestió permet augmentar la li-
quiditatdelesempresesidisminuirelseu
endeutament amb els bancs. Fa anys es
El crèdit i el cobrament dins del
cicle d’explotació de les empreses
comercialització de productes acabats i
cobramentaclients.
En produir un allargament del perí-
ode mitjà de cobrament es produeix si-
multàniament una dilatació del període
mitjàdemaduraciódelnegoci.
Unprincipibàsicésquecommésgran
sigui el període mitjà de maduració me-
norseràl’eficiènciadel’empresa.Aixíma-
teix, com més llarg sigui el període mitjà
de maduració menor serà la rendibilitat
del negoci. Això és així ja que necessita-
rà finançar la seva activitat operativa du-
rant un major període de temps i neces-
sitarà més temps per poder recuperar
aquesta inversió i realitzar els beneficis.
Per tant, l’augment del període mitjà de
maduració implica sempre una dismi-
nució de l’eficiència d’una companyia, ja
queencompletarelcicleoperatiuenmés
temps, l’empresa recupera més tard els
recursoslíquidsinvertitsenelprocésper
quèespuguirealitzarireinvertirenelne-
goci. Un altre aspecte important és que
l’augmenttambésuposaunesmajorsne-
cessitats de fons per finançar l’actiu cir-
culant i conseqüentment implica un im-
portantincrementdecostosfinancers.
Si les empreses haguessin de pagar al
comptattoteslessevesadquisicions,n’hi
hauria prou amb calcular el període mit-
jà de maduració econòmic per saber el
temps que, de mitjana, trigarien les em-
preses a recuperar les inversions realit-
zadesenelCicled’Explotació;elqueseria
equivalentalseuperíodemitjàdemadu-
ració financer, també anomenat Cicle de
Caixa. Però com la majoria de les empre-
ses no paguen al comptat sinó que obte-
nen un crèdit, el temps des que l’empre-
sa inverteix en el cicle d’explotació fins
querecuperalainversió,ésinferioralPe-
ríode de maduració Econòmic; per tant,
és menys temps que cal finançar el cicle
d’explotació. De manera que cal calcular
el Cicle de Caixa per conèixer el termini
on s’ha de finançar l’explotació. El Cicle
deCaixaéselresultatderestardelPerío-
deMitjàdeMaduracióEconòmicelnom-
bre de dies que triga l’empresa en pagar
alsseusproveïdors.
va introduir en les empreses el concepte
d’estoczero,ésadirminimitzarlesinver-
sionsenmatèriesprimeresicomponents
per a la fabricació, el credit management
serveixperaplicarelprincipiderebaixar
les inversions en crèdits procedents de
lesvendesdeproductesoprestacionsde
serveis.Aquestareducciónos’had’acon-
seguirdisminuintlesvendesacrèditsinó
accelerant el procés de cobraments dels
saldos vençuts de clients, disminuint el
termini mitjà de cobrament, i minimit-
zant el risc de les operacions a crèdit de
maneraqueelpercentatgedecrèditsin-
cobrablessiguielmésbaixpossible.
ElPMMEpotdefinir-secomelperío-
de de temps mesurat en dies que de mit-
janatrigaunaempresaaduratermeelci-
cleoperatiud’activitat;ésadirdeladura-
da mitjana calculada en dies del seu cicle
d’explotació. Per tant, el període mitjà de
maduracióéseltempsquedemitjanatri-
gal’actiucirculantaferunavolta.Conse-
güentment, el període mitjà de madura-
ció està estretament relacionat amb el
cicle operatiu d’activitat d’una empre-
sa. Per conèixer el període mitjà de ma-
duració cal calcular el temps que de mit-
jana transcorre entre que el diner surt
de caixa per comprar matèries primeres
fins que torna a l’empresa en haver co-
brat dels clients. El període mitjà de ma-
duració és una dada molt útil per conèi-
xer les necessitats de finançament de les
empresesilesnecessitatsdelseufonsde
maniobra. La seva determinació ve do-
nada per la suma dels períodes mitjans
de les diferents fases d’activitat: emma-
gatzematge de matèries primeres, fabri-
caciódelsproductes,emmagatzematgei
PereBrachfield
@PereBrachfield
Director de Brachfield &
Morosólogos Asociados, Bcn
declaracionstramitadesperviatelemà-
tica és destacable tenint en compte que
era la primera vegada que es tramitava
aquest impost. També ha dit que la vo-
luntat és que en dos o tres anys el 50%
de les declaracions es facin per via te-
lemàtica.
El titular de Finances ha admès que
hi ha coses a millorar i creu que arran
de l’experiència d’aquest any es poden
anar introduint aquestes millores. So-
bre aquestes mancances, Alís ha acusat
el Govern de manca de previsió ja que
era previsible que en els darrers dies hi
poguessinhavercuesihadestacat,tam-
Alcobéexposaalscònsolselscanvis
enlaLleidelafunciópública
Undelsaspectesmésdestacatsquecontemplaaquestamodificacióéslamobilitatdepersonalentreadministracions,unfetambelquales
treballaapartirdelainformacióqueelscomunsvanaportardurantelmesdemaigsobrelasevamaneradetreballar
E
l ministre d’Administració
Pública, Transports i Tele-
comunicacions, Jordi Alco-
bé, ha comparegut en la re-
unió de cònsols per parlar
de la modificació de la Llei de la funció
pública, que espera tenir enllestida a fi-
nals del mes de juny, i que suposarà en-
trealtresmesures,lamobilitatdeperso-
nal entre administracions. El cònsol de
Canillo, Josep Mandicó, ha explicat que
els comuns ja han aportat la informació
que el ministeri havia demandat sobre la
manera de treballar de cada comú, i es-
tà previst que la setmana que ve s’inici-
en les reunions entre el Govern i els di-
rectors de recursos humans. D’una altra
banda,lareuniódecònsolstambéhaser-
vitperacordardemanarunanovareunió
ambelpresidentdelConsellSuperiorde
laJustíciaieldelaBatlliaperdemanarin-
formació sobre els expedients de deutes
prescrits abans de prendre una decisió.
Actualment, la Batllia ha retornat 13.000
expedients dels 80.000 que els comuns
havien tramitat, i està previst que facin
un segon retorn de manera imminent
delsqueencaranoestanprescrits.
Un dels aspectes més destacats que
contemplaaquestamodificacióéslamo-
bilitat de personal entre administraci-
ElGovernielscomuns
consideren«estancat»el
CongrésdeTurismedeNeu
El Govern i els comuns consideren que
el Congrés Mundial de Turisme de Neu
i de Muntanya està «estancat» quant a
participació i necessita una nova em-
penta per aconseguir ser un referent.
Aquesta ha estat la conclusió que han
extret els cònsols de les set parròquies
conjuntament amb el ministre de Tu-
risme i Comerç, Francesc Camp, durant
la seva compareixença en la reunió de
cònsols. Un dels principals objectius és
aconseguir comptar amb ponents de
reconegutprestigiidonar-liunnouen-
focament, el que suposaria un encari-
ment de l’esdeveniment.
ElcònsolmajordeCanillo,JosepMan-
dicó, ha assegurat que la valoració no és
negativaperòconsiderenqueenelsda-
rrers anys no ha crescut la participació
(al voltant de 400 persones) i l’objectiu
ésportarponentsderenominternacio-
nal perquè l’esdeveniment tingui el re-
coneixementmundialpelqualvanéixer.
Tot i això, ha lamentat que aquest fet
farà augmentar el seu cost.
La darrera edició del Congrés Mun-
dialdeTurismedeNeuideMuntanyaes
va celebrar a Sant Julià de Lòria i va te-
nir un superàvit d’11.000 euros. Mandi-
cóhaasseguratquenoesplantegenob-
jectiusconcrets,sinóquelaideaésanar
creixent any rere any, i aprofitar que el
2018 l’amfitriona torna a ser Escaldes-
Engordany, que va ser la primera a aco-
llir l’esdeveniment, per donar-li un cai-
re més atractiu.
BUSINESS4 Divendres, 7 d’octubre del 2016
Projecte de llei per facilitar la
reorganització empresarial
Amb la voluntat que la fiscalitat no sigui
«encapcas»unimpedimentperaldesen-
volupament de reorganitzacions empre-
sarials i per corregir certes mancances
que s’havien anat detectant en l’aplicació
delmodelfiscal,elConselldeMinistresha
donatllumverdalprojectedelleiderègim
fiscaldelesoperacionsdereorganització
empresarial.Entreelsaspectesdestacats
del projecte de llei, el director del Depar-
tament de Tributs i Fronteres, Albert Hi-
nojosa, n’ha destacat que té com a objec-
tiulaneutralitatfiscalilavoluntatqueles
operacionsdefusióoescissiód’empreses
esduguinatermeambundiferimentdels
impostos de la tributació derivada de les
operacions de reestructuració, i per co-
brir certs «forats» que amb la pràctica en
l’aplicaciódelmodelfiscals’haanatdetec-
tant.Enaquestcas,segonselministrede-
Finances,JordiCinca,estractad’incloure
normes «anti-abús» però que en cap cas
suposen «un increment de la pressió fis-
cal».
Cinca ha remarcat que aquests canvis
erenuncompromísqueelcapdeGovern,
Toni Martí, va adquirir davant els empre-
saris que havien posat en relleu les difi-
cultats amb les quals es trobaven a l’hora
de fer reorganitzacions empresarials, fu-
sions o escissions d’empreses, ja que els
podia arribar a suposar un «cost elevat».
Aquestscanvis,però,tampocnovolenser
un «incentivador» perquè les societats
puguinobtenirbeneficisfiscals.
TalcomhadetallatHinojosa,elprojecte
de llei té com a objectiu la neutralitat fis-
calilavoluntatquelesoperacionsdefusió
o escissió d’empreses es duguin a terme
ambundiferimentdelsimpostosdelatri-
butacióderivadadelesoperacionsdere-
estructuració. D’aquesta manera les ren-
desdelesempresesnodeixarandetribu-
tar sinó que se’n demorarà la tributació a
ons, un fet amb el qual es treballa a par-
tir de la informació que els comuns van
aportar durant el mes de maig sobre la
seva manera de treballar. El cònsol ma-
jor de Canillo, Josep Mandicó, ha avan-
çat que està previst que la setmana que
ve s’inicien les reunions entre el Govern
els representants de recursos humans
decadaComú.
D’altra banda, el cònsol d’Encamp,
Jordi Torres, ha explicat que els comuns
vantramitaralaBatlliauntotalde80.000
expedients i la Batllia els en va retornar
13.000, motiu pel qual van acordar una
reunió amb la Justícia i els van explicar
que els farien un segon retorn d’expedi-
entsqueencaranohanprescritaprinci-
pisd’aquestmesd’octubre.
transmissionsposteriorsforadelcontext
delareorganització.
El règim fiscal especial que preveu el
projecte de llei es refereix exclusivament
peraaquellesoperacionsbasadesenmo-
tiuseconòmicsrelativesalaracionalitza-
cióoreestructuraciódelesactivitatsdins
de les empreses. El text contempla una
especialsensibilitatperlesempresesipa-
trimonisfamiliars.
Al’últim,caldestacarqueelprojectede
llei estipula que les empreses que efec-
tuïn operacions de reorganització hau-
ran d’informar a l’Administració Tribu-
tària. El text regularà tots els efectes so-
breelsdiferentsimpostosqueaquesttext
contempli.
Adjudicada per
18,6 milions la
construcció de
la futura Seu de
la Justícia
Missé presenta
a Madrid les
oportunitats
de negoci
andorranes
Saboya creu
que el consens
en el marc
institucional és
«un bon senyal»
El Govern ha adjudicat la construc-
ció de la futura Seu de la Justícia per un
import de 18,6 milions d’euros. Serà una
Unió Temporal d’Empresa (UTE), inte-
grada per Copsa, Construccions Pujal
i Mariné, la que farà les feines que tin-
dranunaduradade30mesos.Elministre
portaveu,JordiCinca,hadestacatquees
tracta «segurament» de l’obra més im-
portant que es durà a terme aquesta le-
gislatura. La superfície total del futur
edifici serà de 15.458 m2. D’aquesta ma-
neradisposaràdedosplantessoterràni-
es amb un total de 5.150 m2 construïts,
destinades a 91 places d’aparcament i al-
tresdependènciestècniques.
El secretari d’Estat de Diversificació
Econòmica, Josep Maria Missé, ha pre-
sentat a Madrid, a la South Summit 2016
-on competeixen les ‘startups’ més in-
novadores del moment- l’aposta del Go-
vern per a la diversificació econòmica
i l’obertura a la inversió estrangera, i la
transformació de l’economia i del model
fiscal. Missé ha explicat davant els assis-
tents a la South Summit 2016, els canvis
implementats a Andorra durant els dar-
rers cinc anys per homologar el sistema
alanormativainternacional,aixícomles
mesures per facilitar la inversió estran-
gera al país. Missé ha qualificat el Prin-
cipatcomaunpaísatractiualainversió.
El ministre d’Afers Exteriors, Gil-
bert Saboya, ha fet una valoració «po-
sitiva» de la feina feta en el marc de
les negociacions amb la Unió Euro-
pea en aquest darrer any i mig i ha su-
bratllat especialment el fet que s’hagi
aconseguit posicions «comunes i con-
sensuades» en el marc institucional i
ho ha valorat manifestant que això és
un «bon senyal» de cara a la continuï-
tat de les negociacions. Saboya ha fet
aquestes manifestacions en el marc de
la cinquena conferència dels Diàlegs
Europeus organitzats per l’Ambaixa-
da d’Espanya.

Contenu connexe

En vedette

Failed Entrepreneur - Satyam Computers
Failed Entrepreneur - Satyam Computers Failed Entrepreneur - Satyam Computers
Failed Entrepreneur - Satyam Computers Prakhar Garg
 
7 Reasons Why Entrepreneurs Fail - Titanium Guide
7 Reasons Why Entrepreneurs Fail - Titanium Guide7 Reasons Why Entrepreneurs Fail - Titanium Guide
7 Reasons Why Entrepreneurs Fail - Titanium GuideTitaniumMarketing
 
Case analysis on successful and unsuccessful entrepreneur
Case analysis on successful and unsuccessful entrepreneurCase analysis on successful and unsuccessful entrepreneur
Case analysis on successful and unsuccessful entrepreneurthakkar kathan
 
Venture Capital Term Sheets (April 7, 2009)
Venture Capital Term Sheets (April 7, 2009)Venture Capital Term Sheets (April 7, 2009)
Venture Capital Term Sheets (April 7, 2009)glencaplan
 
The Entrepreneur Mindset (by Ty Rhame)
The Entrepreneur Mindset (by Ty Rhame)The Entrepreneur Mindset (by Ty Rhame)
The Entrepreneur Mindset (by Ty Rhame)Tyson "Ty" Rhame
 
Sources of capital
Sources of capitalSources of capital
Sources of capitalkiran kumar
 
The Essence of an Entrepreneur
The Essence of an EntrepreneurThe Essence of an Entrepreneur
The Essence of an EntrepreneurMars Dorian
 
Successful and Failed Entrepreneurs
Successful and Failed EntrepreneursSuccessful and Failed Entrepreneurs
Successful and Failed EntrepreneursVinay Prajapati
 
The ultimate Pitchdeck Template for Startups
The ultimate Pitchdeck Template for StartupsThe ultimate Pitchdeck Template for Startups
The ultimate Pitchdeck Template for StartupsRobert Koning
 
Presenting a business idea
Presenting a business ideaPresenting a business idea
Presenting a business ideaStockPodium
 
Zapmeals: Sample Startup Pitch Deck (from SuperNova 2007)
Zapmeals: Sample Startup Pitch Deck (from SuperNova 2007)Zapmeals: Sample Startup Pitch Deck (from SuperNova 2007)
Zapmeals: Sample Startup Pitch Deck (from SuperNova 2007)Dave McClure
 
Successful Entrepreneur of india
Successful Entrepreneur of indiaSuccessful Entrepreneur of india
Successful Entrepreneur of indiaguptakshitij
 
Chapter 1 on Entrepreneurship
Chapter 1 on EntrepreneurshipChapter 1 on Entrepreneurship
Chapter 1 on EntrepreneurshipJaisiimman Sam
 
Pitching Ideas: How to sell your ideas to others
Pitching Ideas: How to sell your ideas to othersPitching Ideas: How to sell your ideas to others
Pitching Ideas: How to sell your ideas to othersJeroen van Geel
 

En vedette (17)

Failed Entrepreneur - Satyam Computers
Failed Entrepreneur - Satyam Computers Failed Entrepreneur - Satyam Computers
Failed Entrepreneur - Satyam Computers
 
Presenting to VC
Presenting to VCPresenting to VC
Presenting to VC
 
7 Reasons Why Entrepreneurs Fail - Titanium Guide
7 Reasons Why Entrepreneurs Fail - Titanium Guide7 Reasons Why Entrepreneurs Fail - Titanium Guide
7 Reasons Why Entrepreneurs Fail - Titanium Guide
 
Case analysis on successful and unsuccessful entrepreneur
Case analysis on successful and unsuccessful entrepreneurCase analysis on successful and unsuccessful entrepreneur
Case analysis on successful and unsuccessful entrepreneur
 
Venture Capital Term Sheets (April 7, 2009)
Venture Capital Term Sheets (April 7, 2009)Venture Capital Term Sheets (April 7, 2009)
Venture Capital Term Sheets (April 7, 2009)
 
The Entrepreneur Mindset (by Ty Rhame)
The Entrepreneur Mindset (by Ty Rhame)The Entrepreneur Mindset (by Ty Rhame)
The Entrepreneur Mindset (by Ty Rhame)
 
Sources of capital
Sources of capitalSources of capital
Sources of capital
 
The Art of Selling Ideas
The Art of Selling Ideas The Art of Selling Ideas
The Art of Selling Ideas
 
The Essence of an Entrepreneur
The Essence of an EntrepreneurThe Essence of an Entrepreneur
The Essence of an Entrepreneur
 
Successful and Failed Entrepreneurs
Successful and Failed EntrepreneursSuccessful and Failed Entrepreneurs
Successful and Failed Entrepreneurs
 
Types of capital
Types of capitalTypes of capital
Types of capital
 
The ultimate Pitchdeck Template for Startups
The ultimate Pitchdeck Template for StartupsThe ultimate Pitchdeck Template for Startups
The ultimate Pitchdeck Template for Startups
 
Presenting a business idea
Presenting a business ideaPresenting a business idea
Presenting a business idea
 
Zapmeals: Sample Startup Pitch Deck (from SuperNova 2007)
Zapmeals: Sample Startup Pitch Deck (from SuperNova 2007)Zapmeals: Sample Startup Pitch Deck (from SuperNova 2007)
Zapmeals: Sample Startup Pitch Deck (from SuperNova 2007)
 
Successful Entrepreneur of india
Successful Entrepreneur of indiaSuccessful Entrepreneur of india
Successful Entrepreneur of india
 
Chapter 1 on Entrepreneurship
Chapter 1 on EntrepreneurshipChapter 1 on Entrepreneurship
Chapter 1 on Entrepreneurship
 
Pitching Ideas: How to sell your ideas to others
Pitching Ideas: How to sell your ideas to othersPitching Ideas: How to sell your ideas to others
Pitching Ideas: How to sell your ideas to others
 

Similaire à Cinquanta anys d'Star Trek: un futur amb tipus d'interès negatius ja no és ciència ficció

Hipòtesi de la tempesta perfecta
Hipòtesi de la tempesta perfectaHipòtesi de la tempesta perfecta
Hipòtesi de la tempesta perfectaIntersindical Csc
 
La crisi pas a pas.
La crisi pas a pas.La crisi pas a pas.
La crisi pas a pas.Glòria
 
Aquesta no es la nostra crisi perquè hem de pagar-la
Aquesta no es la nostra crisi perquè hem de pagar-laAquesta no es la nostra crisi perquè hem de pagar-la
Aquesta no es la nostra crisi perquè hem de pagar-laRevista Catalunya
 
Butlleti clot 238
Butlleti clot 238Butlleti clot 238
Butlleti clot 238AVVCLOT
 
La crisi econòmica
La crisi econòmicaLa crisi econòmica
La crisi econòmicaMercè Gil
 
Queestionari inside jobs
Queestionari inside jobsQueestionari inside jobs
Queestionari inside jobsNuriaRos15
 
Qüestionari inside job rospau
Qüestionari inside job rospauQüestionari inside job rospau
Qüestionari inside job rospauPauRos99
 
Diari Més 4 de Desembre 2015
Diari Més 4 de Desembre 2015Diari Més 4 de Desembre 2015
Diari Més 4 de Desembre 2015diarimes
 
Activitats tema 5
Activitats  tema 5Activitats  tema 5
Activitats tema 5Barbaraeg00
 
Activitats tema 5
Activitats  tema 5Activitats  tema 5
Activitats tema 5Barbaraeg00
 
Ccoo causas crisis_vaga
Ccoo causas crisis_vagaCcoo causas crisis_vaga
Ccoo causas crisis_vagaccoonissan
 
Queestionari inside jobs (1)
Queestionari inside jobs (1)Queestionari inside jobs (1)
Queestionari inside jobs (1)sergigisbertbas
 
Conferència de Miquel Iceta: 'Catalunya 2015: El Canvi que Necessitem'
Conferència de Miquel Iceta: 'Catalunya 2015: El Canvi que Necessitem'Conferència de Miquel Iceta: 'Catalunya 2015: El Canvi que Necessitem'
Conferència de Miquel Iceta: 'Catalunya 2015: El Canvi que Necessitem'Miqui Mel
 
Activitats socials t. 5
Activitats socials t. 5Activitats socials t. 5
Activitats socials t. 5NuriaRos15
 
Conferència d'Oriol Junqueras: 'Crida a un Nou País - La República Catalana'
Conferència d'Oriol Junqueras: 'Crida a un Nou País - La República Catalana'Conferència d'Oriol Junqueras: 'Crida a un Nou País - La República Catalana'
Conferència d'Oriol Junqueras: 'Crida a un Nou País - La República Catalana'Miqui Mel
 
Arguments, número 2 : "Quan la jogina es trenca" Arguments crítics per entend...
Arguments, número 2 : "Quan la jogina es trenca" Arguments crítics per entend...Arguments, número 2 : "Quan la jogina es trenca" Arguments crítics per entend...
Arguments, número 2 : "Quan la jogina es trenca" Arguments crítics per entend...Intersindical Csc
 

Similaire à Cinquanta anys d'Star Trek: un futur amb tipus d'interès negatius ja no és ciència ficció (20)

Hipòtesi de la tempesta perfecta
Hipòtesi de la tempesta perfectaHipòtesi de la tempesta perfecta
Hipòtesi de la tempesta perfecta
 
La crisi pas a pas.
La crisi pas a pas.La crisi pas a pas.
La crisi pas a pas.
 
Aquesta no es la nostra crisi perquè hem de pagar-la
Aquesta no es la nostra crisi perquè hem de pagar-laAquesta no es la nostra crisi perquè hem de pagar-la
Aquesta no es la nostra crisi perquè hem de pagar-la
 
Espacios Serie Digimundo en catalán - Enlaces a blogs de la serie Digimundo
Espacios Serie Digimundo en catalán - Enlaces a blogs de la serie DigimundoEspacios Serie Digimundo en catalán - Enlaces a blogs de la serie Digimundo
Espacios Serie Digimundo en catalán - Enlaces a blogs de la serie Digimundo
 
Butlleti clot 238
Butlleti clot 238Butlleti clot 238
Butlleti clot 238
 
Com Funciona Un Banc?
Com Funciona Un Banc?Com Funciona Un Banc?
Com Funciona Un Banc?
 
La crisi econòmica
La crisi econòmicaLa crisi econòmica
La crisi econòmica
 
CONNEXIÓ DIGITAL 2.0 nº40
CONNEXIÓ DIGITAL 2.0 nº40CONNEXIÓ DIGITAL 2.0 nº40
CONNEXIÓ DIGITAL 2.0 nº40
 
Queestionari inside jobs
Queestionari inside jobsQueestionari inside jobs
Queestionari inside jobs
 
Qüestionari inside job rospau
Qüestionari inside job rospauQüestionari inside job rospau
Qüestionari inside job rospau
 
Diari Més 4 de Desembre 2015
Diari Més 4 de Desembre 2015Diari Més 4 de Desembre 2015
Diari Més 4 de Desembre 2015
 
Activitats tema 5
Activitats  tema 5Activitats  tema 5
Activitats tema 5
 
Activitats tema 5
Activitats  tema 5Activitats  tema 5
Activitats tema 5
 
Ccoo causas crisis_vaga
Ccoo causas crisis_vagaCcoo causas crisis_vaga
Ccoo causas crisis_vaga
 
Queestionari inside jobs (1)
Queestionari inside jobs (1)Queestionari inside jobs (1)
Queestionari inside jobs (1)
 
Conferència de Miquel Iceta: 'Catalunya 2015: El Canvi que Necessitem'
Conferència de Miquel Iceta: 'Catalunya 2015: El Canvi que Necessitem'Conferència de Miquel Iceta: 'Catalunya 2015: El Canvi que Necessitem'
Conferència de Miquel Iceta: 'Catalunya 2015: El Canvi que Necessitem'
 
Podem! (en català)
Podem! (en català)Podem! (en català)
Podem! (en català)
 
Activitats socials t. 5
Activitats socials t. 5Activitats socials t. 5
Activitats socials t. 5
 
Conferència d'Oriol Junqueras: 'Crida a un Nou País - La República Catalana'
Conferència d'Oriol Junqueras: 'Crida a un Nou País - La República Catalana'Conferència d'Oriol Junqueras: 'Crida a un Nou País - La República Catalana'
Conferència d'Oriol Junqueras: 'Crida a un Nou País - La República Catalana'
 
Arguments, número 2 : "Quan la jogina es trenca" Arguments crítics per entend...
Arguments, número 2 : "Quan la jogina es trenca" Arguments crítics per entend...Arguments, número 2 : "Quan la jogina es trenca" Arguments crítics per entend...
Arguments, número 2 : "Quan la jogina es trenca" Arguments crítics per entend...
 

Plus de Gerard Alba

Module3 - Object Oriented Analysis & Functional Model.pdf
Module3 - Object Oriented Analysis & Functional Model.pdfModule3 - Object Oriented Analysis & Functional Model.pdf
Module3 - Object Oriented Analysis & Functional Model.pdfGerard Alba
 
Module1 - Introduction to Software Engineering.pdf
Module1 - Introduction to Software Engineering.pdfModule1 - Introduction to Software Engineering.pdf
Module1 - Introduction to Software Engineering.pdfGerard Alba
 
Aprendizaje automático I - Tema 6 Aprendizaje Automático K-Means.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 6 Aprendizaje Automático K-Means.pdfAprendizaje automático I - Tema 6 Aprendizaje Automático K-Means.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 6 Aprendizaje Automático K-Means.pdfGerard Alba
 
Aprendizaje automático I - Tema 5 Aprendizaje Automático No-Supervisado.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 5 Aprendizaje Automático No-Supervisado.pdfAprendizaje automático I - Tema 5 Aprendizaje Automático No-Supervisado.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 5 Aprendizaje Automático No-Supervisado.pdfGerard Alba
 
Aprendizaje automático I - Sesión 4 Árboles de Decisión.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 4 Árboles de Decisión.pdfAprendizaje automático I - Sesión 4 Árboles de Decisión.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 4 Árboles de Decisión.pdfGerard Alba
 
Aprendizaje automático I - Tema 3 Aprendizaje Automático Supervisado.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 3 Aprendizaje Automático Supervisado.pdfAprendizaje automático I - Tema 3 Aprendizaje Automático Supervisado.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 3 Aprendizaje Automático Supervisado.pdfGerard Alba
 
Aprendizaje automático I - Sesión 2 Caso Práctico.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 2 Caso Práctico.pdfAprendizaje automático I - Sesión 2 Caso Práctico.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 2 Caso Práctico.pdfGerard Alba
 
Aprendizaje automático I - Sesión 1 Intro.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 1 Intro.pdfAprendizaje automático I - Sesión 1 Intro.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 1 Intro.pdfGerard Alba
 
Algoritmos y Estructuras de Datos I - Sesión 1.pptx
Algoritmos y Estructuras de Datos I - Sesión 1.pptxAlgoritmos y Estructuras de Datos I - Sesión 1.pptx
Algoritmos y Estructuras de Datos I - Sesión 1.pptxGerard Alba
 
Master class Fintech
Master class FintechMaster class Fintech
Master class FintechGerard Alba
 
Machine Learning en Inversiones 20210414
Machine Learning en Inversiones 20210414Machine Learning en Inversiones 20210414
Machine Learning en Inversiones 20210414Gerard Alba
 
EFPA ESG Advisor - summary
EFPA ESG Advisor - summaryEFPA ESG Advisor - summary
EFPA ESG Advisor - summaryGerard Alba
 
Gestión de Carteras Óptimas - Roboadvisors
Gestión de Carteras Óptimas - RoboadvisorsGestión de Carteras Óptimas - Roboadvisors
Gestión de Carteras Óptimas - RoboadvisorsGerard Alba
 
Agenda lecture GA PETD digital transformation financial services 20190524
Agenda lecture GA PETD digital transformation financial services 20190524Agenda lecture GA PETD digital transformation financial services 20190524
Agenda lecture GA PETD digital transformation financial services 20190524Gerard Alba
 
Machine Learning in Investment Management March 2018
Machine Learning in Investment Management March 2018Machine Learning in Investment Management March 2018
Machine Learning in Investment Management March 2018Gerard Alba
 
Specialized Functions in Finance 201605
Specialized Functions in Finance 201605Specialized Functions in Finance 201605
Specialized Functions in Finance 201605Gerard Alba
 
ANDBANK Microfinance Fund
ANDBANK Microfinance FundANDBANK Microfinance Fund
ANDBANK Microfinance FundGerard Alba
 
2015 July 1st: launching of Sigma-Andbank European Equities for Israel investors
2015 July 1st: launching of Sigma-Andbank European Equities for Israel investors2015 July 1st: launching of Sigma-Andbank European Equities for Israel investors
2015 July 1st: launching of Sigma-Andbank European Equities for Israel investorsGerard Alba
 
Plan pensiones Andbank
Plan pensiones AndbankPlan pensiones Andbank
Plan pensiones AndbankGerard Alba
 
Andbank Funds UCITS - Flexible Allocation 201403
Andbank Funds UCITS - Flexible Allocation 201403Andbank Funds UCITS - Flexible Allocation 201403
Andbank Funds UCITS - Flexible Allocation 201403Gerard Alba
 

Plus de Gerard Alba (20)

Module3 - Object Oriented Analysis & Functional Model.pdf
Module3 - Object Oriented Analysis & Functional Model.pdfModule3 - Object Oriented Analysis & Functional Model.pdf
Module3 - Object Oriented Analysis & Functional Model.pdf
 
Module1 - Introduction to Software Engineering.pdf
Module1 - Introduction to Software Engineering.pdfModule1 - Introduction to Software Engineering.pdf
Module1 - Introduction to Software Engineering.pdf
 
Aprendizaje automático I - Tema 6 Aprendizaje Automático K-Means.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 6 Aprendizaje Automático K-Means.pdfAprendizaje automático I - Tema 6 Aprendizaje Automático K-Means.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 6 Aprendizaje Automático K-Means.pdf
 
Aprendizaje automático I - Tema 5 Aprendizaje Automático No-Supervisado.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 5 Aprendizaje Automático No-Supervisado.pdfAprendizaje automático I - Tema 5 Aprendizaje Automático No-Supervisado.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 5 Aprendizaje Automático No-Supervisado.pdf
 
Aprendizaje automático I - Sesión 4 Árboles de Decisión.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 4 Árboles de Decisión.pdfAprendizaje automático I - Sesión 4 Árboles de Decisión.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 4 Árboles de Decisión.pdf
 
Aprendizaje automático I - Tema 3 Aprendizaje Automático Supervisado.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 3 Aprendizaje Automático Supervisado.pdfAprendizaje automático I - Tema 3 Aprendizaje Automático Supervisado.pdf
Aprendizaje automático I - Tema 3 Aprendizaje Automático Supervisado.pdf
 
Aprendizaje automático I - Sesión 2 Caso Práctico.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 2 Caso Práctico.pdfAprendizaje automático I - Sesión 2 Caso Práctico.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 2 Caso Práctico.pdf
 
Aprendizaje automático I - Sesión 1 Intro.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 1 Intro.pdfAprendizaje automático I - Sesión 1 Intro.pdf
Aprendizaje automático I - Sesión 1 Intro.pdf
 
Algoritmos y Estructuras de Datos I - Sesión 1.pptx
Algoritmos y Estructuras de Datos I - Sesión 1.pptxAlgoritmos y Estructuras de Datos I - Sesión 1.pptx
Algoritmos y Estructuras de Datos I - Sesión 1.pptx
 
Master class Fintech
Master class FintechMaster class Fintech
Master class Fintech
 
Machine Learning en Inversiones 20210414
Machine Learning en Inversiones 20210414Machine Learning en Inversiones 20210414
Machine Learning en Inversiones 20210414
 
EFPA ESG Advisor - summary
EFPA ESG Advisor - summaryEFPA ESG Advisor - summary
EFPA ESG Advisor - summary
 
Gestión de Carteras Óptimas - Roboadvisors
Gestión de Carteras Óptimas - RoboadvisorsGestión de Carteras Óptimas - Roboadvisors
Gestión de Carteras Óptimas - Roboadvisors
 
Agenda lecture GA PETD digital transformation financial services 20190524
Agenda lecture GA PETD digital transformation financial services 20190524Agenda lecture GA PETD digital transformation financial services 20190524
Agenda lecture GA PETD digital transformation financial services 20190524
 
Machine Learning in Investment Management March 2018
Machine Learning in Investment Management March 2018Machine Learning in Investment Management March 2018
Machine Learning in Investment Management March 2018
 
Specialized Functions in Finance 201605
Specialized Functions in Finance 201605Specialized Functions in Finance 201605
Specialized Functions in Finance 201605
 
ANDBANK Microfinance Fund
ANDBANK Microfinance FundANDBANK Microfinance Fund
ANDBANK Microfinance Fund
 
2015 July 1st: launching of Sigma-Andbank European Equities for Israel investors
2015 July 1st: launching of Sigma-Andbank European Equities for Israel investors2015 July 1st: launching of Sigma-Andbank European Equities for Israel investors
2015 July 1st: launching of Sigma-Andbank European Equities for Israel investors
 
Plan pensiones Andbank
Plan pensiones AndbankPlan pensiones Andbank
Plan pensiones Andbank
 
Andbank Funds UCITS - Flexible Allocation 201403
Andbank Funds UCITS - Flexible Allocation 201403Andbank Funds UCITS - Flexible Allocation 201403
Andbank Funds UCITS - Flexible Allocation 201403
 

Cinquanta anys d'Star Trek: un futur amb tipus d'interès negatius ja no és ciència ficció

  • 1. L’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T N Ú M E R O 1 6 Divendres, 7 d’octubre del 2016 Cinquanta anys d’‘Star Trek’: un futur amb tipus d’interès negatius ja no és ciència ficció ElGovernimpulsaunprojectedelleiper facilitarlareorganitzacióempresarial Tributsjahavalidat11.100 declaracionsdel’IRPF Alcobéexposaalscònsolselscanvis enlaLleidelafunciópública ElGovernielscomunstitllen d’«estancat»elCongrésdeNeu Lavoluntatésquelafiscalitatnosiguiunimpedimentperal desenvolupamentdereorganitzacionsempresarials Lavoluntatésqueendos anysel50%de lesdeclaracionssiguintelemàtiques Elministrehacomparegutenlareuniódecònsolsper parlardelamodificaciódelaLleidelafunciópública Pàg  3 Pàg  4Pàg  4 Pàg  4 Considerenquel’esdevenimentnecessitauna novaempentaperaconseguirserunreferent Els bancs, el seu futur i les torrades El crèdit i el cobrament dins del cicle d’explotació de les empreses Àlex Fusté Pere Brachfield Pàg 2 Pàg 3 NominAVANT Vols 200 €?* Vine a Andbank NominAVANT Vols 200 €?* Vine a Andbank Si la resposta és SÍ: felicitats. El nou Compte NòminAvant t’ofereix tot això i més. Pel sol fet de contractar-lo* et regalem fins a 200 €. A més, et retornem fins al 3 % dels teus rebuts nacionals i ens encarreguem de gestionar el canvi de totes les teves domiciliacions. I si véns a Andbank, farem un estudi dels teus préstecs actuals per poder millorar-te’ls. *Campanya vàlida fins al 31 de desembre de 2016. Aquesta campanya va dirigida a la generalitat dels residents al Principat d’Andorra i no està dissenyada per a cap col·lectiu específic. Aquesta promoció és incompatible amb qualsevol condició privilegiada oferta a qualsevol col·lectiu concret. Contacta amb qualsevol de les nostres oficines per conèixer les condicions. A quest mes de setembre ha fet cinquanta anys de l’estrenad’unadelessèries de ciència ficció de més èxit –amb el permís d’‘Star Wars’- de la història: ‘Star Trek’. La sèrie transmet entusiasme per la tecnologia i del seu paper en afavorir una societat millor –una federació planetària ben go- vernada, sense classes socials ni separa- ció de races o gènere. Aquesta confiança en la tecnologia i el futur d’‘Star Trek’ es vaproduirdesprésd’anysdenousdesco- brimentsiavenços:l’electricitat,elmotor de combustió o el Concorde en són bons exemples d’innovacions de l’època prè- via.Tambéenl’àmbitsocial,perexemple, amb la creació de les Nacions Unides i de la independència de moltes colònies de lespotèncieseuropees.Aquellsanyspre- vis a l’estrena, eren temps de fort creixe- ment econòmic arreu: a Europa, els Es- tats Units o al Japó –que es convertia en una nova potència industrial– es creixia en productivitat vora el 3% anual –és a dir,enunquartdesegleesvadoblarelni- velldevida. Elstipusd’interèsvanassolirenaquell moment de confiança i creixement els màxims històrics, d’entre el 10% i el 15% a la majoria de països desenvolupats. D’aleshores ençà, especialment a partir dels anys vuitanta, els tipus d’interès no han parat de baixar. Fins arribar als tipus actualsnegatius. Va ser el banc central de Suècia qui va començar fixant al 2009 el tipus d’in- terès –en concret, l’anomenat ‘overnig- ht’ o tipus d’interès per dipòsits a un dia– al -0.25%, negatiu per primera vegada. El juny del 2014 el Banc Central Europeu (BCE)vaseguirbaixanteltipusdelsdipò- sits–dipòsitsfetspelsbancscomercialsal BancCentral–al-0.10%. Avui, per exemple, els tipus del BCE es troben al -0.40% anual. Dotze tri- lions de bons de renda fixa globalment tenen també rendibilitats (tirs) negati- ves.Empresesprivadesqueemetendeu- te per finançar les seves activitats, com perexempleNestléoDeustcheTelekom, ofereixen rendibilitats negatives als in- versors que comprin aquests actius fi- nancers. Els bancs, quan volen diposi- tar els seus excedents de diners en altres bancs–al’anomenatmercatinterbancari amb els tipus euríbor de referència– ob- tenen un rendiment negatiu –l’euríbor a tres mesos, per exemple, és del -0.30% anual. És a dir, ens trobem en una nova situ- ació en la que el que demana els diners prestats –banc central, govern, o una gran empresa privada– rep diners a can- vi–enllocdelquèsemprehemestatacos- tumatsquesiguil’habitual:d’haverdepa- gar uns diners -els interessos- al qui els ha prestat. Fins i tot és possible que en breu alguns bancs comencin a cobrar als seus clients per tenir-hi els diners dipo- sitats! Com és possible això? No és ciència ficció.Perquèsónnegatiuselstipusd’in- terèsavui? Segueix a la pàgina següent» Comentendreiinvertirelsestalvisenl’actualentorndelsmercatsfinancersdetipusnegatius Gerard Albà @AndbankES ANDBANK
  • 2. voreixen la bona evolució de la gran ma- joriad’actiusfinancers–tècnicament,ai- xòesprodueixpelfetqueunstipusbaixos donen més valor present a uns fluxos de beneficisodinersquepuguingenerarles inversions: en borsa, renda fixa, etc. Cal pensar que invertir en actius financers, almenys durant aquest episodi de baixa- des de tipus, pot donar doncs, uns bons resultats–especialmentsiensavancema lesbombollesqueespodrienanarcreant a mesura que els mercats recullin aquest impacte. És alhora una situació extraor- dinàriaque,pertant,generamoltaincer- tesasobrel’evoluciófuturadel’economia i dels mercats financers. La incertesa –el risc– als mercats i les borses, se l’anome- na i es mesura amb la volatilitat. Així, cal esperar una volatilitat alta tot i els tipus d’interès negatius que actuen de suport. Combinant aquets dos elements podem optar per aprofitar i invertir en actius fi- nancers –sobretot de manera diversifi- cada i millor de la mà d’un professional expert–aprofitantcaigudesenmoments defortavolatilitat–algunsexemplesd’ai- xò: la renda fixa emergent quan el mer- catvatrontollarel2014perrumorsdere- tirades dels estímuls monetaris als EUA; la borsa europea en l’anunci del ‘brexit’ el 2016; la renda fixa corporativa quan es va tensionar el 2015 de manera generalitza- da per contagi de l’impacte de la caigu- da del preu del petroli a les companyies d’aquestsector,entred’altres. L’entorn actual d’incertesa, però d’oportunitats pels inversors que s’ani- ran produint pel camí, també ve expres- sat perfectament, una vegada més, per lesparaulesdelcapitàJamesTKirkd’‘Star Trek’: «Risc, risc és la nostra activitat. En aixòconsisteixlanostramissió!». BUSINESS2 Divendres, 7 d’octubre del 2016 Cal pensar que invertir en actius financers, almenys durant aquest episodi de baixades de tipus, pot donar uns bons resultats Q uè passarà amb Deuts- cheBank?Iamblaban- ca europea en general? Aquestaéslasubtilma- nera de rebre el bon dia cada matí quan encenc la meva injuria- da BlackBerry, mentre preparo aquesta torrada que sempre acaba cremant-se, precisament per aquestes preguntes. Jo no sóc analista de bancs. Ni tan sols em considero analista. Sé que DB porta 20 anys intentant imitar el mo- del americà de banc universal, i man- tenir-se com a principal ‘player’ a Ale- manya. Avui té uns fons propis que amb proufeinesarribenacobrirlamultaque el Departament de Justícia dels EUA li vol imposar per la mala comercialitza- ció de titulitzacions a mitjans de l’any 2000. Així estem. És cert que DB tindria uns €220 Bn en actius líquids que cobreixen 30 dies de necessitats, i un balanç encara sufi- cientment gran que li permetria vendre part d’aquests actius líquids. El proble- ma és el capital. No els descobreixo res. Veritat? Amb un CET1 del 10,8% –molt inferior al dels seus comparables ame- ricans i per sota del 12,5% de requeri- ment estàndard per als grans bancs–, el pagamentcompletd’aquestamultadei- xaria el CET1 en 7,8% segons fonts con- sultades. Sortir d’aquest forat seria di- Elsbancs,elseufutur ilestorrades fícil doncs aquesta ràtio garantiria que qualsevol intent d’aixecar capital seria algunacosaineficient–extremadament costós i probablement afectaria a tota l’estructura de ‘funding’. No s’espantin. Els precedents històrics suggereixen que aquesta multa es negociarà clara- ment a la baixa. Malgrat això, el proble- ma persistirà. Aquest és un problema extensible a la banca europea en general, especial- mentaaquellsambràtiosdecapitalmés baixes. S’enfronten a ampliacions inefi- cients i a un creixement orgànic en be- neficis inassolible en un entorn de ti- pus negatius i corbes planes –i que pot durar. Què espero llavors per als bancs? Doncs l’única cosa que poden fer per millorar les ràtios de capital: aprima- ment de balanços agregats –és a dir, menys benefici i caigudes en les cotit- zacions–, ampliacions extremadament dilutives –és a dir caigudes en les co- titzacions– o passar per la trituradora –transformar obligacions en accions. Tots els camins em porten a cotitzaci- onsdeprimides.Enalgunscasos,aques- ta dinàmica portarà a alguna entitat al punt de resolució: ja sigui liquidació o rescat. Elcasqueensporta(DeutscheBank) suposa un exercici molt estimulant de reflexió en el punt en què avui ens tro- bem. Per descomptat incòmode –tot el complex és incòmode–, però estimu- lant. Deutsche Bank pot seguir a la deri- va fins al final –la deixen caure–, pot ser intervinguda(rescatada),osimplement, es permet al BCE que continuï amb les cionaaixí.Nohitrobaranconsenssobre lasevaefectivitat.Aquestexercicinoels donarà un criteri per opinar sobre el fu- tur del QE i els tipus negatius. Quan al- gúdelBCEdiuqueelstipusnegatiushan evitat que caiguem en l’abisme de la de- flació, jo podria dir que els estalviadors i pensionistes que depenen de la ren- da han hagut de doblar la seva prefe- rència per actius que generen cupó, la qual cosa ha reduït la velocitat dels di- ners, accentuant la deflació. O quan un oficial del BCE afirma que les seves po- lítiquesfuncionen,doncshihahagutun lleu augment en la concessió de crèdit que ajuda a estimular la tímida recupe- ració, jo podria dir que aquestes políti- ques colpegen els marges bancaris en la seva activitat de crèdit, limitant la seva pròpia capacitat de prestar, i dificultant el creixement. Per cada argument tro- baranuncontraargument.Elfuturdela política monetària no vindrà determi- nat per aquesta discussió. Han de mirar a Merkel –una altra vegada. Ángela és, ‘a priori’, contraria a aquestes polítiques, però no pot renunciar al que ha vingut imposant fins avui: la fi dels rescats pú- blics. Això suggereix que no rescatarà al Deutsche Bank. Però també li és molt costós permetre la seva caiguda, per la qual cosa no s’oposarà a les polítiques de Draghi. Sí senyors, senyores. Encara que el QE segueixi colpejant els marges i els beneficis bancaris, suposen també una liquiditat extraordinària i una pilo- ta d’oxigen que permet guanyar temps, almenys,finsquelaqüestiódelacapita- litzacióesfacimésmanejable–políticai financerament. Així doncs, ja tenen damunt la taula dues conclusions: bancs amb respira- ció assistida –injeccions de liquiditat– per guanyar temps mentre es decideix comgestionarlaqüestiódelasolvència. Una solvència que s’anirà millorant amb aprimamentsdebalanç–menysbenefi- cisicotitzacionsdeprimides–,ambam- pliacions ineficients –cotitzacions de- primides–, o amb resolucions a l’euro- pea –transformant bons en accions o convertibles, el que em porta a cotitza- cions deprimides. Mal futur, doncs, per alescotitzacionsdelsbancs.L’altrecon- clusióésl’acceptaciópolíticadelespolí- tiquesactualsdelBCE.Larestajahoco- neixen: deute sostingut, crèdit també, emergents beneficiant-se, absència de volatilitat en divises (les principals), etc. Fins a quan? No ho sé. Espero, després d’aquest exercici, que la torrada no se’m cremi demà. «Ve de la pàgina anterior L’explicació que en donen els experts espotresumirenelssegüentsfactors: –Perunabanda,desdefaanysenstro- bemenunestendènciesallargtermini: Pelquèfaalcreixement.Elstipusd’in- terèshistòricamenttendeixenaseguirel nivell de creixement econòmic de cada moment. Des dels anys vuitanta, tal com hem comentat, la productivitat i el crei- xement s’han situat en entorns més bai- xos, de l’1% i el 2% o, fins i tot, inferiors a partirdelacrisifinanceradel2008. Pel que fa a l’estalvi i la inversió. L’evo- lució de la demografia als països desen- volupats d’aquests anys ha provocat un augment de l’estalvi. La inversió de les empreses en les seves activitats, que ara fins i tot acumulen ‘cash’ en els seus ba- lanços, no ha augmentat degut a l’entorn depocainflaciódelsbénsquenecessiten comprarialaincertesamésrecent. –Per altra banda, pel que fa als Banc Centrals,aquestsestantintervenintmolt activament amb l’objectiu de resoldre les conseqüències, que encara duren, de la crisifinanceradel2008: Políticafiscal.Elsgovernsutilitzenso- vint la despesa (inversió) pública i els im- postos com a mecanismes per estimular l’economia. Això ja es va produir sobre- tot els anys previs a la crisi del 2008, amb uncreixementdesmesuratdeldeutepú- blic–eldeuteprivattambévaaugmentar, amb greus implicacions pels bancs- que encara dura i que és difícil que augmenti delamateixamanera. Política monetària. Els bancs centrals fan servir aquestes polítiques –que per- meten controlar la quantitat i preu –els tipus- del diner– també per regular el vint-i-u els dòlars, la lliura, l’euro i el ien eren la forma habitual dels diners. Però a partirdel’any2000escomencenautilit- zar els xips de crèdit com a moneda. Se- gurament ens els podem imaginar com elsbitcoinsodivisesvirtualsquecomen- cen a circular pel món. Per cert, al futur d’‘Star Trek’ també apareixen les matèri- es primeres –com el què anomenen ‘La- tinum'– com a mitjà d’emmagatzematge de valor. Val a dir que aquesta alternativa –potser més vinculada a l’or o la plata, o a béns reals–, en el món actual, podria ser unasoluciódiferentenpossiblesescena- risd’inflaciófutura. L’entorn actual de tipus negatius és, però, nou i extraordinari per a nosaltres. Engeneral,caldirqueelstipusbaixosafa- ritme de l’economia. Els diferents bancs centralsdelspaïsosdesenvolupats,arran delacrisi,hanestatutilitzanttotsaquests mecanismesbaixantelstipusperfomen- tar l’activitat. Fins i tot han iniciat altres nous instruments no-convencionals comelquantitativeeasing(QE),quecon- sisteix a comprar directament actius fi- nancersintervenintalsmercats(bonsdel govern, renda fixa emesa per empreses i, finsitot,accionsderendavariable!). Cal esperar que la majoria d’aquests factors mantinguin la tendència actual durant,almenys,unbontemps. Un dels efectes importants dels tipus negatiusésqueelsbancsaraobtenenuna rendibilitat negativa (pèrdues!) quan han d’invertirelsdiners(laliquiditat)alsmer- catsmonetarisoalBancCentral.Ésd’es- perar doncs que els diners que tenim di- positats en el banc o al compte corrent com a clients tinguin un cost o rendibi- litat negativa a partir d’algun moment no acabin sent molt negatius, podria ser mantenintunapartdelpatrimonirefugi- ant-nosenbitllets–que,ésclar,noesve- uen afectats directament pels tipus d’in- terès. Però els governs i els bancs centrals encara tenen una nova possibilitat –per noafluixarenelsseusestímuls–:podrien abolir les monedes i bitllets –el ‘cash’ en circulacióal’economia–,limitantelsmit- jansdepagamentaformatselectrònicso abitlletsdepocimport.Defet,aixòjaes- tàpassant.ElBCEjavaanunciaralmesde maigqueaturaràlesnovesemissionsdels bitlletsde500eurosafinaldel’any2018! A ‘Star Trek’ sembla que ja van intuir quetotaixòpodiapassar.Alasèrieparlen que durant els segles vint i principis del Alex Fusté @AlexfusteAlex Economista en cap del Grup Andbank gaire llunyà. És a dir, els diners estalviats s’anirienreduintenllocdecréixer.Defet, alguns bancs ja han anunciat que aplica- ran tipus negatius pels comptes d’alguns gransclients. Com invertir els estalvis en aquest contextdelsmercatsfinancers? Una primera opció –curiosa- per mantenir el valor del patrimoni en el cas queelsinteressosdelscomptesalsbancs injeccions –de liquiditat, no de capital–, perguanyartempsidecidircomsoluci- onem el problema de la solvència. Una pregunta que em faig cada dia és si Ber- lín romandrà fidel a la legislació comu- nitària sobre resolució bancària –que prohibeix les injeccions públiques– o per contra, Merkel optarà per oferir as- sistència directa. Jo no sé que farà Ángela amb Deutsche Bank, però qualsevol renún- cia de Merkel a la regulació comunità- ria –per cert, inspirada per ella mateixa i contrària a les injeccions estatals– re- presentarà de ‘facto’ un cop letal a la se- va credibilitat, doncs porta mesos con- tenint al seu homòleg italià en les seves pretensions d’aplicar ajudes estatals a la injuriada banca italiana. D’altra ban- da, presumeixo que hi haurà a Alema- nya una gran resistència a aquests res- cats, doncs això representa un perillós joc que podria lliscar tota la zona euro capaunfuturdedistribuciósolidàriade deutes.Uncamírelliscósenelqueésdi- fícilveureelfons.Pertotaixò,descarta- ria el rescat. Per suposat, em puc equi- vocar. És política. Tot això; a part de servir per visualit- zar el futur dels bancs i les seves cotit- zacions, em serveix per descobrir algu- na cosa sobre el futur de la política del BCE. I per tant, sobre la resta del mer- cat –no solament els bancs. No caiguin en l’error de situar arguments a favor i en contra de les polítiques del BCE a ca- da costat de la balança, en un intent de visualitzar la direcció futura d’aquestes polítiques. «Si funcionen, continuaran, si no funcionen, les retiraran». No fun-
  • 3. BUSINESS 3Divendres, 7 d’octubre del 2016 L’AgènciaTributàriahavalidat 11.102declaracionsdel’IRPF La voluntat del Ministeri de Finances és que en dos o tres anys el 50% de les declaracions es facin per via telemàtica V alidades 11.102 declaraci- ons de l’IRPF. Aquests són les xifres amb les que s’ha tancat la campanya per presentaraquestesdecla- racions a l’espera que es puguin validar altres 1.371 que han estat també presen- tadesiquearaestansenttramitadespel personal de l’Agència Tributària. El mi- nistre de Finances, Jordi Cinca, ha posat enrelleuelfetqueel30%d’aquestesde- claracions s’hagin fet per via telemàtica i ha admès que hi ha coses a millorar de cara a properes campanyes. Aquestes han estat les manifestacions que ha fet a preguntes del conseller del Partit So- cialdemòcrataGerardAlíssobrelesdis- funcions detectades en aquesta cam- panya. Alís ha criticat la manca de pre- visió i d’informació als ciutadans i que la plataforma informàtica no hagi funci- onat correctament. El ministre ha res- post que de cara a l’any que ve es dota- ràelDepartamentdeTributsiFronteres deméspersonal.D’altrabanda,Cincaha dit que la CASS ha estat «proactiva» en el cas de les retencions als pensionis- tes que perceben una pensió d’Espanya. Cinca ha destacat que el volum de bé, que ha mancat informació i ha criti- cat que la plataforma per fer les trami- tacions a través d’Internet no hagi fun- cionat de la manera correcta. Cinca ha respost que el que no hagués estat efi- cient era reforçar el servei els darrers dies ja que hagués estat «un sobrecost innecessari» i ha respost que de cara a l’any que ve el Departament de Tributs i Fronteres es reforçarà amb cinc agents de duana, tres administratius i dos ins- pectors. D’altra banda, i pel que fa a la pre- guntapresentadapelpresidentdelgrup parlamentari mixt i conseller del PS Pe- re López sobre les retencions aplicades als pensionistes que perceben una pen- sió d’Espanya, Cinca ha manifestat que la CASS ha estat «proactiva» ja que en saber que al mes de juny encara s’apli- caven aquestes retencions –tot i l’en- trada en vigor del conveni per evitar la doble imposició amb l’Estat espanyol al febrer–vamantenircontactesambl’or- ganisme espanyol i també s’ha ofert per donarsuportalscontribuentsquehagin dedemostrar,davantlaSeguretatSocial espanyola, la seva residència a Andorra. TambéharecordatquelaCASSjavadei- xar d’aplicar el mes de març les retenci- ons que aplicava a les pensions que per- cebien els beneficiaris de la parapúbli- ca que viuen a Espanya, concretament 4.669, en aplicació del CDI. Cinca tam- bé ha exposat que espera que la mesu- ra aplicada per Espanya sigui retroacti- va i es retornin els diners que s’han re- tingut en les pensions. De la seva banda, López ha lamentat que la CASS no ha- gi estat «una administració amiga» en aquest cas i que s’esperés al mes de juny per actuar. E lsfinancerstenimelmalcos- tumdedonardiversosnoms al mateix ens de finances, el que provoca confusió en el lector que no és expert en la matèria.UncasparadigmàticéseldelCi- cle d’Explotació, que també anomenem Cicle de maduració, Cicle Operatiu, Ci- cleacurttermini,Cicledel’Exercici,Cicle compra-mercaderia-cobrament o Cicle Comercial. Aquest important cicle es- tà constituït per una sèrie de processos atravésdelsqualsl’empresarecuperaels recursos financers que ha invertit en el seu actiu circulant. El cicle d’explotació és l’interval que transcorre des què es fa una sortida de tresoreria per a la com- pra de matèries primeres destinades a fabricar el producte, o la compra de pro- ductes acabats si es tracta d’una empre- sa comercial, fins al moment en què es recupera els diners invertits mitjançant el cobrament de les factures emeses als clientsquehanadquiritaquestsproduc- tes. El període mitjà de maduració i el Ci- cle de Caixa són dos conceptes molt im- portants en finances operatives. La re- ducciódelCicledeCaixaésundelsobjec- tius estratègics de la direcció financera i una bona gestió permet augmentar la li- quiditatdelesempresesidisminuirelseu endeutament amb els bancs. Fa anys es El crèdit i el cobrament dins del cicle d’explotació de les empreses comercialització de productes acabats i cobramentaclients. En produir un allargament del perí- ode mitjà de cobrament es produeix si- multàniament una dilatació del període mitjàdemaduraciódelnegoci. Unprincipibàsicésquecommésgran sigui el període mitjà de maduració me- norseràl’eficiènciadel’empresa.Aixíma- teix, com més llarg sigui el període mitjà de maduració menor serà la rendibilitat del negoci. Això és així ja que necessita- rà finançar la seva activitat operativa du- rant un major període de temps i neces- sitarà més temps per poder recuperar aquesta inversió i realitzar els beneficis. Per tant, l’augment del període mitjà de maduració implica sempre una dismi- nució de l’eficiència d’una companyia, ja queencompletarelcicleoperatiuenmés temps, l’empresa recupera més tard els recursoslíquidsinvertitsenelprocésper quèespuguirealitzarireinvertirenelne- goci. Un altre aspecte important és que l’augmenttambésuposaunesmajorsne- cessitats de fons per finançar l’actiu cir- culant i conseqüentment implica un im- portantincrementdecostosfinancers. Si les empreses haguessin de pagar al comptattoteslessevesadquisicions,n’hi hauria prou amb calcular el període mit- jà de maduració econòmic per saber el temps que, de mitjana, trigarien les em- preses a recuperar les inversions realit- zadesenelCicled’Explotació;elqueseria equivalentalseuperíodemitjàdemadu- ració financer, també anomenat Cicle de Caixa. Però com la majoria de les empre- ses no paguen al comptat sinó que obte- nen un crèdit, el temps des que l’empre- sa inverteix en el cicle d’explotació fins querecuperalainversió,ésinferioralPe- ríode de maduració Econòmic; per tant, és menys temps que cal finançar el cicle d’explotació. De manera que cal calcular el Cicle de Caixa per conèixer el termini on s’ha de finançar l’explotació. El Cicle deCaixaéselresultatderestardelPerío- deMitjàdeMaduracióEconòmicelnom- bre de dies que triga l’empresa en pagar alsseusproveïdors. va introduir en les empreses el concepte d’estoczero,ésadirminimitzarlesinver- sionsenmatèriesprimeresicomponents per a la fabricació, el credit management serveixperaplicarelprincipiderebaixar les inversions en crèdits procedents de lesvendesdeproductesoprestacionsde serveis.Aquestareducciónos’had’acon- seguirdisminuintlesvendesacrèditsinó accelerant el procés de cobraments dels saldos vençuts de clients, disminuint el termini mitjà de cobrament, i minimit- zant el risc de les operacions a crèdit de maneraqueelpercentatgedecrèditsin- cobrablessiguielmésbaixpossible. ElPMMEpotdefinir-secomelperío- de de temps mesurat en dies que de mit- janatrigaunaempresaaduratermeelci- cleoperatiud’activitat;ésadirdeladura- da mitjana calculada en dies del seu cicle d’explotació. Per tant, el període mitjà de maduracióéseltempsquedemitjanatri- gal’actiucirculantaferunavolta.Conse- güentment, el període mitjà de madura- ció està estretament relacionat amb el cicle operatiu d’activitat d’una empre- sa. Per conèixer el període mitjà de ma- duració cal calcular el temps que de mit- jana transcorre entre que el diner surt de caixa per comprar matèries primeres fins que torna a l’empresa en haver co- brat dels clients. El període mitjà de ma- duració és una dada molt útil per conèi- xer les necessitats de finançament de les empresesilesnecessitatsdelseufonsde maniobra. La seva determinació ve do- nada per la suma dels períodes mitjans de les diferents fases d’activitat: emma- gatzematge de matèries primeres, fabri- caciódelsproductes,emmagatzematgei PereBrachfield @PereBrachfield Director de Brachfield & Morosólogos Asociados, Bcn declaracionstramitadesperviatelemà- tica és destacable tenint en compte que era la primera vegada que es tramitava aquest impost. També ha dit que la vo- luntat és que en dos o tres anys el 50% de les declaracions es facin per via te- lemàtica. El titular de Finances ha admès que hi ha coses a millorar i creu que arran de l’experiència d’aquest any es poden anar introduint aquestes millores. So- bre aquestes mancances, Alís ha acusat el Govern de manca de previsió ja que era previsible que en els darrers dies hi poguessinhavercuesihadestacat,tam-
  • 4. Alcobéexposaalscònsolselscanvis enlaLleidelafunciópública Undelsaspectesmésdestacatsquecontemplaaquestamodificacióéslamobilitatdepersonalentreadministracions,unfetambelquales treballaapartirdelainformacióqueelscomunsvanaportardurantelmesdemaigsobrelasevamaneradetreballar E l ministre d’Administració Pública, Transports i Tele- comunicacions, Jordi Alco- bé, ha comparegut en la re- unió de cònsols per parlar de la modificació de la Llei de la funció pública, que espera tenir enllestida a fi- nals del mes de juny, i que suposarà en- trealtresmesures,lamobilitatdeperso- nal entre administracions. El cònsol de Canillo, Josep Mandicó, ha explicat que els comuns ja han aportat la informació que el ministeri havia demandat sobre la manera de treballar de cada comú, i es- tà previst que la setmana que ve s’inici- en les reunions entre el Govern i els di- rectors de recursos humans. D’una altra banda,lareuniódecònsolstambéhaser- vitperacordardemanarunanovareunió ambelpresidentdelConsellSuperiorde laJustíciaieldelaBatlliaperdemanarin- formació sobre els expedients de deutes prescrits abans de prendre una decisió. Actualment, la Batllia ha retornat 13.000 expedients dels 80.000 que els comuns havien tramitat, i està previst que facin un segon retorn de manera imminent delsqueencaranoestanprescrits. Un dels aspectes més destacats que contemplaaquestamodificacióéslamo- bilitat de personal entre administraci- ElGovernielscomuns consideren«estancat»el CongrésdeTurismedeNeu El Govern i els comuns consideren que el Congrés Mundial de Turisme de Neu i de Muntanya està «estancat» quant a participació i necessita una nova em- penta per aconseguir ser un referent. Aquesta ha estat la conclusió que han extret els cònsols de les set parròquies conjuntament amb el ministre de Tu- risme i Comerç, Francesc Camp, durant la seva compareixença en la reunió de cònsols. Un dels principals objectius és aconseguir comptar amb ponents de reconegutprestigiidonar-liunnouen- focament, el que suposaria un encari- ment de l’esdeveniment. ElcònsolmajordeCanillo,JosepMan- dicó, ha assegurat que la valoració no és negativaperòconsiderenqueenelsda- rrers anys no ha crescut la participació (al voltant de 400 persones) i l’objectiu ésportarponentsderenominternacio- nal perquè l’esdeveniment tingui el re- coneixementmundialpelqualvanéixer. Tot i això, ha lamentat que aquest fet farà augmentar el seu cost. La darrera edició del Congrés Mun- dialdeTurismedeNeuideMuntanyaes va celebrar a Sant Julià de Lòria i va te- nir un superàvit d’11.000 euros. Mandi- cóhaasseguratquenoesplantegenob- jectiusconcrets,sinóquelaideaésanar creixent any rere any, i aprofitar que el 2018 l’amfitriona torna a ser Escaldes- Engordany, que va ser la primera a aco- llir l’esdeveniment, per donar-li un cai- re més atractiu. BUSINESS4 Divendres, 7 d’octubre del 2016 Projecte de llei per facilitar la reorganització empresarial Amb la voluntat que la fiscalitat no sigui «encapcas»unimpedimentperaldesen- volupament de reorganitzacions empre- sarials i per corregir certes mancances que s’havien anat detectant en l’aplicació delmodelfiscal,elConselldeMinistresha donatllumverdalprojectedelleiderègim fiscaldelesoperacionsdereorganització empresarial.Entreelsaspectesdestacats del projecte de llei, el director del Depar- tament de Tributs i Fronteres, Albert Hi- nojosa, n’ha destacat que té com a objec- tiulaneutralitatfiscalilavoluntatqueles operacionsdefusióoescissiód’empreses esduguinatermeambundiferimentdels impostos de la tributació derivada de les operacions de reestructuració, i per co- brir certs «forats» que amb la pràctica en l’aplicaciódelmodelfiscals’haanatdetec- tant.Enaquestcas,segonselministrede- Finances,JordiCinca,estractad’incloure normes «anti-abús» però que en cap cas suposen «un increment de la pressió fis- cal». Cinca ha remarcat que aquests canvis erenuncompromísqueelcapdeGovern, Toni Martí, va adquirir davant els empre- saris que havien posat en relleu les difi- cultats amb les quals es trobaven a l’hora de fer reorganitzacions empresarials, fu- sions o escissions d’empreses, ja que els podia arribar a suposar un «cost elevat». Aquestscanvis,però,tampocnovolenser un «incentivador» perquè les societats puguinobtenirbeneficisfiscals. TalcomhadetallatHinojosa,elprojecte de llei té com a objectiu la neutralitat fis- calilavoluntatquelesoperacionsdefusió o escissió d’empreses es duguin a terme ambundiferimentdelsimpostosdelatri- butacióderivadadelesoperacionsdere- estructuració. D’aquesta manera les ren- desdelesempresesnodeixarandetribu- tar sinó que se’n demorarà la tributació a ons, un fet amb el qual es treballa a par- tir de la informació que els comuns van aportar durant el mes de maig sobre la seva manera de treballar. El cònsol ma- jor de Canillo, Josep Mandicó, ha avan- çat que està previst que la setmana que ve s’inicien les reunions entre el Govern els representants de recursos humans decadaComú. D’altra banda, el cònsol d’Encamp, Jordi Torres, ha explicat que els comuns vantramitaralaBatlliauntotalde80.000 expedients i la Batllia els en va retornar 13.000, motiu pel qual van acordar una reunió amb la Justícia i els van explicar que els farien un segon retorn d’expedi- entsqueencaranohanprescritaprinci- pisd’aquestmesd’octubre. transmissionsposteriorsforadelcontext delareorganització. El règim fiscal especial que preveu el projecte de llei es refereix exclusivament peraaquellesoperacionsbasadesenmo- tiuseconòmicsrelativesalaracionalitza- cióoreestructuraciódelesactivitatsdins de les empreses. El text contempla una especialsensibilitatperlesempresesipa- trimonisfamiliars. Al’últim,caldestacarqueelprojectede llei estipula que les empreses que efec- tuïn operacions de reorganització hau- ran d’informar a l’Administració Tribu- tària. El text regularà tots els efectes so- breelsdiferentsimpostosqueaquesttext contempli. Adjudicada per 18,6 milions la construcció de la futura Seu de la Justícia Missé presenta a Madrid les oportunitats de negoci andorranes Saboya creu que el consens en el marc institucional és «un bon senyal» El Govern ha adjudicat la construc- ció de la futura Seu de la Justícia per un import de 18,6 milions d’euros. Serà una Unió Temporal d’Empresa (UTE), inte- grada per Copsa, Construccions Pujal i Mariné, la que farà les feines que tin- dranunaduradade30mesos.Elministre portaveu,JordiCinca,hadestacatquees tracta «segurament» de l’obra més im- portant que es durà a terme aquesta le- gislatura. La superfície total del futur edifici serà de 15.458 m2. D’aquesta ma- neradisposaràdedosplantessoterràni- es amb un total de 5.150 m2 construïts, destinades a 91 places d’aparcament i al- tresdependènciestècniques. El secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, ha pre- sentat a Madrid, a la South Summit 2016 -on competeixen les ‘startups’ més in- novadores del moment- l’aposta del Go- vern per a la diversificació econòmica i l’obertura a la inversió estrangera, i la transformació de l’economia i del model fiscal. Missé ha explicat davant els assis- tents a la South Summit 2016, els canvis implementats a Andorra durant els dar- rers cinc anys per homologar el sistema alanormativainternacional,aixícomles mesures per facilitar la inversió estran- gera al país. Missé ha qualificat el Prin- cipatcomaunpaísatractiualainversió. El ministre d’Afers Exteriors, Gil- bert Saboya, ha fet una valoració «po- sitiva» de la feina feta en el marc de les negociacions amb la Unió Euro- pea en aquest darrer any i mig i ha su- bratllat especialment el fet que s’hagi aconseguit posicions «comunes i con- sensuades» en el marc institucional i ho ha valorat manifestant que això és un «bon senyal» de cara a la continuï- tat de les negociacions. Saboya ha fet aquestes manifestacions en el marc de la cinquena conferència dels Diàlegs Europeus organitzats per l’Ambaixa- da d’Espanya.