Cinquanta anys d'Star Trek: un futur amb tipus d'interès negatius ja no és ciència ficció
1. L’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T
N Ú M E R O 1 6
Divendres, 7 d’octubre del 2016
Cinquanta anys d’‘Star Trek’: un futur amb
tipus d’interès negatius ja no és ciència ficció
ElGovernimpulsaunprojectedelleiper
facilitarlareorganitzacióempresarial
Tributsjahavalidat11.100
declaracionsdel’IRPF
Alcobéexposaalscònsolselscanvis
enlaLleidelafunciópública
ElGovernielscomunstitllen
d’«estancat»elCongrésdeNeu
Lavoluntatésquelafiscalitatnosiguiunimpedimentperal
desenvolupamentdereorganitzacionsempresarials
Lavoluntatésqueendos anysel50%de
lesdeclaracionssiguintelemàtiques
Elministrehacomparegutenlareuniódecònsolsper
parlardelamodificaciódelaLleidelafunciópública
Pàg 3 Pàg 4Pàg 4 Pàg 4
Considerenquel’esdevenimentnecessitauna
novaempentaperaconseguirserunreferent
Els bancs, el seu futur
i les torrades
El crèdit i el cobrament dins del
cicle d’explotació de les empreses
Àlex
Fusté
Pere
Brachfield
Pàg 2 Pàg 3
NominAVANT
Vols 200 €?*
Vine a Andbank
NominAVANT
Vols 200 €?*
Vine a Andbank
Si la resposta és SÍ: felicitats.
El nou Compte NòminAvant t’ofereix tot això i més.
Pel sol fet de contractar-lo* et regalem fins a 200 €.
A més, et retornem fins al 3 % dels teus rebuts nacionals
i ens encarreguem de gestionar el canvi de totes les teves
domiciliacions.
I si véns a Andbank, farem un estudi dels teus préstecs
actuals per poder millorar-te’ls.
*Campanya vàlida fins al 31 de desembre de 2016. Aquesta campanya va dirigida a la generalitat dels residents al Principat d’Andorra i no està
dissenyada per a cap col·lectiu específic. Aquesta promoció és incompatible amb qualsevol condició privilegiada oferta a qualsevol col·lectiu concret.
Contacta amb qualsevol de les nostres oficines per conèixer les condicions.
A
quest mes de setembre
ha fet cinquanta anys de
l’estrenad’unadelessèries
de ciència ficció de més
èxit –amb el permís d’‘Star
Wars’- de la història: ‘Star Trek’. La sèrie
transmet entusiasme per la tecnologia
i del seu paper en afavorir una societat
millor –una federació planetària ben go-
vernada, sense classes socials ni separa-
ció de races o gènere. Aquesta confiança
en la tecnologia i el futur d’‘Star Trek’ es
vaproduirdesprésd’anysdenousdesco-
brimentsiavenços:l’electricitat,elmotor
de combustió o el Concorde en són bons
exemples d’innovacions de l’època prè-
via.Tambéenl’àmbitsocial,perexemple,
amb la creació de les Nacions Unides i de
la independència de moltes colònies de
lespotèncieseuropees.Aquellsanyspre-
vis a l’estrena, eren temps de fort creixe-
ment econòmic arreu: a Europa, els Es-
tats Units o al Japó –que es convertia en
una nova potència industrial– es creixia
en productivitat vora el 3% anual –és a
dir,enunquartdesegleesvadoblarelni-
velldevida.
Elstipusd’interèsvanassolirenaquell
moment de confiança i creixement els
màxims històrics, d’entre el 10% i el 15%
a la majoria de països desenvolupats.
D’aleshores ençà, especialment a partir
dels anys vuitanta, els tipus d’interès no
han parat de baixar. Fins arribar als tipus
actualsnegatius.
Va ser el banc central de Suècia qui
va començar fixant al 2009 el tipus d’in-
terès –en concret, l’anomenat ‘overnig-
ht’ o tipus d’interès per dipòsits a un dia–
al -0.25%, negatiu per primera vegada.
El juny del 2014 el Banc Central Europeu
(BCE)vaseguirbaixanteltipusdelsdipò-
sits–dipòsitsfetspelsbancscomercialsal
BancCentral–al-0.10%.
Avui, per exemple, els tipus del BCE
es troben al -0.40% anual. Dotze tri-
lions de bons de renda fixa globalment
tenen també rendibilitats (tirs) negati-
ves.Empresesprivadesqueemetendeu-
te per finançar les seves activitats, com
perexempleNestléoDeustcheTelekom,
ofereixen rendibilitats negatives als in-
versors que comprin aquests actius fi-
nancers. Els bancs, quan volen diposi-
tar els seus excedents de diners en altres
bancs–al’anomenatmercatinterbancari
amb els tipus euríbor de referència– ob-
tenen un rendiment negatiu –l’euríbor a
tres mesos, per exemple, és del -0.30%
anual.
És a dir, ens trobem en una nova situ-
ació en la que el que demana els diners
prestats –banc central, govern, o una
gran empresa privada– rep diners a can-
vi–enllocdelquèsemprehemestatacos-
tumatsquesiguil’habitual:d’haverdepa-
gar uns diners -els interessos- al qui els
ha prestat. Fins i tot és possible que en
breu alguns bancs comencin a cobrar als
seus clients per tenir-hi els diners dipo-
sitats!
Com és possible això? No és ciència
ficció.Perquèsónnegatiuselstipusd’in-
terèsavui?
Segueix a la pàgina següent»
Comentendreiinvertirelsestalvisenl’actualentorndelsmercatsfinancersdetipusnegatius
Gerard Albà
@AndbankES
ANDBANK
2. voreixen la bona evolució de la gran ma-
joriad’actiusfinancers–tècnicament,ai-
xòesprodueixpelfetqueunstipusbaixos
donen més valor present a uns fluxos de
beneficisodinersquepuguingenerarles
inversions: en borsa, renda fixa, etc. Cal
pensar que invertir en actius financers,
almenys durant aquest episodi de baixa-
des de tipus, pot donar doncs, uns bons
resultats–especialmentsiensavancema
lesbombollesqueespodrienanarcreant
a mesura que els mercats recullin aquest
impacte. És alhora una situació extraor-
dinàriaque,pertant,generamoltaincer-
tesasobrel’evoluciófuturadel’economia
i dels mercats financers. La incertesa –el
risc– als mercats i les borses, se l’anome-
na i es mesura amb la volatilitat. Així, cal
esperar una volatilitat alta tot i els tipus
d’interès negatius que actuen de suport.
Combinant aquets dos elements podem
optar per aprofitar i invertir en actius fi-
nancers –sobretot de manera diversifi-
cada i millor de la mà d’un professional
expert–aprofitantcaigudesenmoments
defortavolatilitat–algunsexemplesd’ai-
xò: la renda fixa emergent quan el mer-
catvatrontollarel2014perrumorsdere-
tirades dels estímuls monetaris als EUA;
la borsa europea en l’anunci del ‘brexit’ el
2016; la renda fixa corporativa quan es va
tensionar el 2015 de manera generalitza-
da per contagi de l’impacte de la caigu-
da del preu del petroli a les companyies
d’aquestsector,entred’altres.
L’entorn actual d’incertesa, però
d’oportunitats pels inversors que s’ani-
ran produint pel camí, també ve expres-
sat perfectament, una vegada més, per
lesparaulesdelcapitàJamesTKirkd’‘Star
Trek’: «Risc, risc és la nostra activitat. En
aixòconsisteixlanostramissió!».
BUSINESS2 Divendres, 7 d’octubre del 2016
Cal pensar que invertir en
actius financers, almenys
durant aquest episodi
de baixades de tipus, pot
donar uns bons resultats
Q
uè passarà amb Deuts-
cheBank?Iamblaban-
ca europea en general?
Aquestaéslasubtilma-
nera de rebre el bon dia
cada matí quan encenc la meva injuria-
da BlackBerry, mentre preparo aquesta
torrada que sempre acaba cremant-se,
precisament per aquestes preguntes.
Jo no sóc analista de bancs. Ni tan
sols em considero analista. Sé que DB
porta 20 anys intentant imitar el mo-
del americà de banc universal, i man-
tenir-se com a principal ‘player’ a Ale-
manya. Avui té uns fons propis que amb
proufeinesarribenacobrirlamultaque
el Departament de Justícia dels EUA li
vol imposar per la mala comercialitza-
ció de titulitzacions a mitjans de l’any
2000. Així estem.
És cert que DB tindria uns €220 Bn
en actius líquids que cobreixen 30 dies
de necessitats, i un balanç encara sufi-
cientment gran que li permetria vendre
part d’aquests actius líquids. El proble-
ma és el capital. No els descobreixo res.
Veritat? Amb un CET1 del 10,8% –molt
inferior al dels seus comparables ame-
ricans i per sota del 12,5% de requeri-
ment estàndard per als grans bancs–, el
pagamentcompletd’aquestamultadei-
xaria el CET1 en 7,8% segons fonts con-
sultades. Sortir d’aquest forat seria di-
Elsbancs,elseufutur
ilestorrades
fícil doncs aquesta ràtio garantiria que
qualsevol intent d’aixecar capital seria
algunacosaineficient–extremadament
costós i probablement afectaria a tota
l’estructura de ‘funding’. No s’espantin.
Els precedents històrics suggereixen
que aquesta multa es negociarà clara-
ment a la baixa. Malgrat això, el proble-
ma persistirà.
Aquest és un problema extensible a
la banca europea en general, especial-
mentaaquellsambràtiosdecapitalmés
baixes. S’enfronten a ampliacions inefi-
cients i a un creixement orgànic en be-
neficis inassolible en un entorn de ti-
pus negatius i corbes planes –i que pot
durar.
Què espero llavors per als bancs?
Doncs l’única cosa que poden fer per
millorar les ràtios de capital: aprima-
ment de balanços agregats –és a dir,
menys benefici i caigudes en les cotit-
zacions–, ampliacions extremadament
dilutives –és a dir caigudes en les co-
titzacions– o passar per la trituradora
–transformar obligacions en accions.
Tots els camins em porten a cotitzaci-
onsdeprimides.Enalgunscasos,aques-
ta dinàmica portarà a alguna entitat al
punt de resolució: ja sigui liquidació o
rescat.
Elcasqueensporta(DeutscheBank)
suposa un exercici molt estimulant de
reflexió en el punt en què avui ens tro-
bem. Per descomptat incòmode –tot el
complex és incòmode–, però estimu-
lant. Deutsche Bank pot seguir a la deri-
va fins al final –la deixen caure–, pot ser
intervinguda(rescatada),osimplement,
es permet al BCE que continuï amb les
cionaaixí.Nohitrobaranconsenssobre
lasevaefectivitat.Aquestexercicinoels
donarà un criteri per opinar sobre el fu-
tur del QE i els tipus negatius. Quan al-
gúdelBCEdiuqueelstipusnegatiushan
evitat que caiguem en l’abisme de la de-
flació, jo podria dir que els estalviadors
i pensionistes que depenen de la ren-
da han hagut de doblar la seva prefe-
rència per actius que generen cupó, la
qual cosa ha reduït la velocitat dels di-
ners, accentuant la deflació. O quan un
oficial del BCE afirma que les seves po-
lítiquesfuncionen,doncshihahagutun
lleu augment en la concessió de crèdit
que ajuda a estimular la tímida recupe-
ració, jo podria dir que aquestes políti-
ques colpegen els marges bancaris en la
seva activitat de crèdit, limitant la seva
pròpia capacitat de prestar, i dificultant
el creixement. Per cada argument tro-
baranuncontraargument.Elfuturdela
política monetària no vindrà determi-
nat per aquesta discussió. Han de mirar
a Merkel –una altra vegada. Ángela és, ‘a
priori’, contraria a aquestes polítiques,
però no pot renunciar al que ha vingut
imposant fins avui: la fi dels rescats pú-
blics. Això suggereix que no rescatarà
al Deutsche Bank. Però també li és molt
costós permetre la seva caiguda, per la
qual cosa no s’oposarà a les polítiques
de Draghi. Sí senyors, senyores. Encara
que el QE segueixi colpejant els marges
i els beneficis bancaris, suposen també
una liquiditat extraordinària i una pilo-
ta d’oxigen que permet guanyar temps,
almenys,finsquelaqüestiódelacapita-
litzacióesfacimésmanejable–políticai
financerament.
Així doncs, ja tenen damunt la taula
dues conclusions: bancs amb respira-
ció assistida –injeccions de liquiditat–
per guanyar temps mentre es decideix
comgestionarlaqüestiódelasolvència.
Una solvència que s’anirà millorant amb
aprimamentsdebalanç–menysbenefi-
cisicotitzacionsdeprimides–,ambam-
pliacions ineficients –cotitzacions de-
primides–, o amb resolucions a l’euro-
pea –transformant bons en accions o
convertibles, el que em porta a cotitza-
cions deprimides. Mal futur, doncs, per
alescotitzacionsdelsbancs.L’altrecon-
clusióésl’acceptaciópolíticadelespolí-
tiquesactualsdelBCE.Larestajahoco-
neixen: deute sostingut, crèdit també,
emergents beneficiant-se, absència de
volatilitat en divises (les principals), etc.
Fins a quan? No ho sé.
Espero, després d’aquest exercici,
que la torrada no se’m cremi demà.
«Ve de la pàgina anterior
L’explicació que en donen els experts
espotresumirenelssegüentsfactors:
–Perunabanda,desdefaanysenstro-
bemenunestendènciesallargtermini:
Pelquèfaalcreixement.Elstipusd’in-
terèshistòricamenttendeixenaseguirel
nivell de creixement econòmic de cada
moment. Des dels anys vuitanta, tal com
hem comentat, la productivitat i el crei-
xement s’han situat en entorns més bai-
xos, de l’1% i el 2% o, fins i tot, inferiors a
partirdelacrisifinanceradel2008.
Pel que fa a l’estalvi i la inversió. L’evo-
lució de la demografia als països desen-
volupats d’aquests anys ha provocat un
augment de l’estalvi. La inversió de les
empreses en les seves activitats, que ara
fins i tot acumulen ‘cash’ en els seus ba-
lanços, no ha augmentat degut a l’entorn
depocainflaciódelsbénsquenecessiten
comprarialaincertesamésrecent.
–Per altra banda, pel que fa als Banc
Centrals,aquestsestantintervenintmolt
activament amb l’objectiu de resoldre les
conseqüències, que encara duren, de la
crisifinanceradel2008:
Políticafiscal.Elsgovernsutilitzenso-
vint la despesa (inversió) pública i els im-
postos com a mecanismes per estimular
l’economia. Això ja es va produir sobre-
tot els anys previs a la crisi del 2008, amb
uncreixementdesmesuratdeldeutepú-
blic–eldeuteprivattambévaaugmentar,
amb greus implicacions pels bancs- que
encara dura i que és difícil que augmenti
delamateixamanera.
Política monetària. Els bancs centrals
fan servir aquestes polítiques –que per-
meten controlar la quantitat i preu –els
tipus- del diner– també per regular el
vint-i-u els dòlars, la lliura, l’euro i el ien
eren la forma habitual dels diners. Però a
partirdel’any2000escomencenautilit-
zar els xips de crèdit com a moneda. Se-
gurament ens els podem imaginar com
elsbitcoinsodivisesvirtualsquecomen-
cen a circular pel món. Per cert, al futur
d’‘Star Trek’ també apareixen les matèri-
es primeres –com el què anomenen ‘La-
tinum'– com a mitjà d’emmagatzematge
de valor. Val a dir que aquesta alternativa
–potser més vinculada a l’or o la plata, o a
béns reals–, en el món actual, podria ser
unasoluciódiferentenpossiblesescena-
risd’inflaciófutura.
L’entorn actual de tipus negatius és,
però, nou i extraordinari per a nosaltres.
Engeneral,caldirqueelstipusbaixosafa-
ritme de l’economia. Els diferents bancs
centralsdelspaïsosdesenvolupats,arran
delacrisi,hanestatutilitzanttotsaquests
mecanismesbaixantelstipusperfomen-
tar l’activitat. Fins i tot han iniciat altres
nous instruments no-convencionals
comelquantitativeeasing(QE),quecon-
sisteix a comprar directament actius fi-
nancersintervenintalsmercats(bonsdel
govern, renda fixa emesa per empreses i,
finsitot,accionsderendavariable!).
Cal esperar que la majoria d’aquests
factors mantinguin la tendència actual
durant,almenys,unbontemps.
Un dels efectes importants dels tipus
negatiusésqueelsbancsaraobtenenuna
rendibilitat negativa (pèrdues!) quan han
d’invertirelsdiners(laliquiditat)alsmer-
catsmonetarisoalBancCentral.Ésd’es-
perar doncs que els diners que tenim di-
positats en el banc o al compte corrent
com a clients tinguin un cost o rendibi-
litat negativa a partir d’algun moment no
acabin sent molt negatius, podria ser
mantenintunapartdelpatrimonirefugi-
ant-nosenbitllets–que,ésclar,noesve-
uen afectats directament pels tipus d’in-
terès.
Però els governs i els bancs centrals
encara tenen una nova possibilitat –per
noafluixarenelsseusestímuls–:podrien
abolir les monedes i bitllets –el ‘cash’ en
circulacióal’economia–,limitantelsmit-
jansdepagamentaformatselectrònicso
abitlletsdepocimport.Defet,aixòjaes-
tàpassant.ElBCEjavaanunciaralmesde
maigqueaturaràlesnovesemissionsdels
bitlletsde500eurosafinaldel’any2018!
A ‘Star Trek’ sembla que ja van intuir
quetotaixòpodiapassar.Alasèrieparlen
que durant els segles vint i principis del
Alex Fusté
@AlexfusteAlex
Economista en cap
del Grup Andbank
gaire llunyà. És a dir, els diners estalviats
s’anirienreduintenllocdecréixer.Defet,
alguns bancs ja han anunciat que aplica-
ran tipus negatius pels comptes d’alguns
gransclients.
Com invertir els estalvis en aquest
contextdelsmercatsfinancers?
Una primera opció –curiosa- per
mantenir el valor del patrimoni en el cas
queelsinteressosdelscomptesalsbancs
injeccions –de liquiditat, no de capital–,
perguanyartempsidecidircomsoluci-
onem el problema de la solvència. Una
pregunta que em faig cada dia és si Ber-
lín romandrà fidel a la legislació comu-
nitària sobre resolució bancària –que
prohibeix les injeccions públiques– o
per contra, Merkel optarà per oferir as-
sistència directa.
Jo no sé que farà Ángela amb
Deutsche Bank, però qualsevol renún-
cia de Merkel a la regulació comunità-
ria –per cert, inspirada per ella mateixa
i contrària a les injeccions estatals– re-
presentarà de ‘facto’ un cop letal a la se-
va credibilitat, doncs porta mesos con-
tenint al seu homòleg italià en les seves
pretensions d’aplicar ajudes estatals a
la injuriada banca italiana. D’altra ban-
da, presumeixo que hi haurà a Alema-
nya una gran resistència a aquests res-
cats, doncs això representa un perillós
joc que podria lliscar tota la zona euro
capaunfuturdedistribuciósolidàriade
deutes.Uncamírelliscósenelqueésdi-
fícilveureelfons.Pertotaixò,descarta-
ria el rescat. Per suposat, em puc equi-
vocar. És política.
Tot això; a part de servir per visualit-
zar el futur dels bancs i les seves cotit-
zacions, em serveix per descobrir algu-
na cosa sobre el futur de la política del
BCE. I per tant, sobre la resta del mer-
cat –no solament els bancs. No caiguin
en l’error de situar arguments a favor i
en contra de les polítiques del BCE a ca-
da costat de la balança, en un intent de
visualitzar la direcció futura d’aquestes
polítiques. «Si funcionen, continuaran,
si no funcionen, les retiraran». No fun-
3. BUSINESS 3Divendres, 7 d’octubre del 2016
L’AgènciaTributàriahavalidat
11.102declaracionsdel’IRPF
La voluntat del Ministeri de Finances és que en dos o tres anys el 50% de les declaracions es facin per via telemàtica
V
alidades 11.102 declaraci-
ons de l’IRPF. Aquests són
les xifres amb les que s’ha
tancat la campanya per
presentaraquestesdecla-
racions a l’espera que es puguin validar
altres 1.371 que han estat també presen-
tadesiquearaestansenttramitadespel
personal de l’Agència Tributària. El mi-
nistre de Finances, Jordi Cinca, ha posat
enrelleuelfetqueel30%d’aquestesde-
claracions s’hagin fet per via telemàtica
i ha admès que hi ha coses a millorar de
cara a properes campanyes. Aquestes
han estat les manifestacions que ha fet
a preguntes del conseller del Partit So-
cialdemòcrataGerardAlíssobrelesdis-
funcions detectades en aquesta cam-
panya. Alís ha criticat la manca de pre-
visió i d’informació als ciutadans i que la
plataforma informàtica no hagi funci-
onat correctament. El ministre ha res-
post que de cara a l’any que ve es dota-
ràelDepartamentdeTributsiFronteres
deméspersonal.D’altrabanda,Cincaha
dit que la CASS ha estat «proactiva» en
el cas de les retencions als pensionis-
tes que perceben una pensió d’Espanya.
Cinca ha destacat que el volum de
bé, que ha mancat informació i ha criti-
cat que la plataforma per fer les trami-
tacions a través d’Internet no hagi fun-
cionat de la manera correcta. Cinca ha
respost que el que no hagués estat efi-
cient era reforçar el servei els darrers
dies ja que hagués estat «un sobrecost
innecessari» i ha respost que de cara a
l’any que ve el Departament de Tributs i
Fronteres es reforçarà amb cinc agents
de duana, tres administratius i dos ins-
pectors.
D’altra banda, i pel que fa a la pre-
guntapresentadapelpresidentdelgrup
parlamentari mixt i conseller del PS Pe-
re López sobre les retencions aplicades
als pensionistes que perceben una pen-
sió d’Espanya, Cinca ha manifestat que
la CASS ha estat «proactiva» ja que en
saber que al mes de juny encara s’apli-
caven aquestes retencions –tot i l’en-
trada en vigor del conveni per evitar la
doble imposició amb l’Estat espanyol al
febrer–vamantenircontactesambl’or-
ganisme espanyol i també s’ha ofert per
donarsuportalscontribuentsquehagin
dedemostrar,davantlaSeguretatSocial
espanyola, la seva residència a Andorra.
TambéharecordatquelaCASSjavadei-
xar d’aplicar el mes de març les retenci-
ons que aplicava a les pensions que per-
cebien els beneficiaris de la parapúbli-
ca que viuen a Espanya, concretament
4.669, en aplicació del CDI. Cinca tam-
bé ha exposat que espera que la mesu-
ra aplicada per Espanya sigui retroacti-
va i es retornin els diners que s’han re-
tingut en les pensions. De la seva banda,
López ha lamentat que la CASS no ha-
gi estat «una administració amiga» en
aquest cas i que s’esperés al mes de juny
per actuar.
E
lsfinancerstenimelmalcos-
tumdedonardiversosnoms
al mateix ens de finances, el
que provoca confusió en el
lector que no és expert en la
matèria.UncasparadigmàticéseldelCi-
cle d’Explotació, que també anomenem
Cicle de maduració, Cicle Operatiu, Ci-
cleacurttermini,Cicledel’Exercici,Cicle
compra-mercaderia-cobrament o Cicle
Comercial. Aquest important cicle es-
tà constituït per una sèrie de processos
atravésdelsqualsl’empresarecuperaels
recursos financers que ha invertit en el
seu actiu circulant. El cicle d’explotació
és l’interval que transcorre des què es fa
una sortida de tresoreria per a la com-
pra de matèries primeres destinades a
fabricar el producte, o la compra de pro-
ductes acabats si es tracta d’una empre-
sa comercial, fins al moment en què es
recupera els diners invertits mitjançant
el cobrament de les factures emeses als
clientsquehanadquiritaquestsproduc-
tes.
El període mitjà de maduració i el Ci-
cle de Caixa són dos conceptes molt im-
portants en finances operatives. La re-
ducciódelCicledeCaixaésundelsobjec-
tius estratègics de la direcció financera i
una bona gestió permet augmentar la li-
quiditatdelesempresesidisminuirelseu
endeutament amb els bancs. Fa anys es
El crèdit i el cobrament dins del
cicle d’explotació de les empreses
comercialització de productes acabats i
cobramentaclients.
En produir un allargament del perí-
ode mitjà de cobrament es produeix si-
multàniament una dilatació del període
mitjàdemaduraciódelnegoci.
Unprincipibàsicésquecommésgran
sigui el període mitjà de maduració me-
norseràl’eficiènciadel’empresa.Aixíma-
teix, com més llarg sigui el període mitjà
de maduració menor serà la rendibilitat
del negoci. Això és així ja que necessita-
rà finançar la seva activitat operativa du-
rant un major període de temps i neces-
sitarà més temps per poder recuperar
aquesta inversió i realitzar els beneficis.
Per tant, l’augment del període mitjà de
maduració implica sempre una dismi-
nució de l’eficiència d’una companyia, ja
queencompletarelcicleoperatiuenmés
temps, l’empresa recupera més tard els
recursoslíquidsinvertitsenelprocésper
quèespuguirealitzarireinvertirenelne-
goci. Un altre aspecte important és que
l’augmenttambésuposaunesmajorsne-
cessitats de fons per finançar l’actiu cir-
culant i conseqüentment implica un im-
portantincrementdecostosfinancers.
Si les empreses haguessin de pagar al
comptattoteslessevesadquisicions,n’hi
hauria prou amb calcular el període mit-
jà de maduració econòmic per saber el
temps que, de mitjana, trigarien les em-
preses a recuperar les inversions realit-
zadesenelCicled’Explotació;elqueseria
equivalentalseuperíodemitjàdemadu-
ració financer, també anomenat Cicle de
Caixa. Però com la majoria de les empre-
ses no paguen al comptat sinó que obte-
nen un crèdit, el temps des que l’empre-
sa inverteix en el cicle d’explotació fins
querecuperalainversió,ésinferioralPe-
ríode de maduració Econòmic; per tant,
és menys temps que cal finançar el cicle
d’explotació. De manera que cal calcular
el Cicle de Caixa per conèixer el termini
on s’ha de finançar l’explotació. El Cicle
deCaixaéselresultatderestardelPerío-
deMitjàdeMaduracióEconòmicelnom-
bre de dies que triga l’empresa en pagar
alsseusproveïdors.
va introduir en les empreses el concepte
d’estoczero,ésadirminimitzarlesinver-
sionsenmatèriesprimeresicomponents
per a la fabricació, el credit management
serveixperaplicarelprincipiderebaixar
les inversions en crèdits procedents de
lesvendesdeproductesoprestacionsde
serveis.Aquestareducciónos’had’acon-
seguirdisminuintlesvendesacrèditsinó
accelerant el procés de cobraments dels
saldos vençuts de clients, disminuint el
termini mitjà de cobrament, i minimit-
zant el risc de les operacions a crèdit de
maneraqueelpercentatgedecrèditsin-
cobrablessiguielmésbaixpossible.
ElPMMEpotdefinir-secomelperío-
de de temps mesurat en dies que de mit-
janatrigaunaempresaaduratermeelci-
cleoperatiud’activitat;ésadirdeladura-
da mitjana calculada en dies del seu cicle
d’explotació. Per tant, el període mitjà de
maduracióéseltempsquedemitjanatri-
gal’actiucirculantaferunavolta.Conse-
güentment, el període mitjà de madura-
ció està estretament relacionat amb el
cicle operatiu d’activitat d’una empre-
sa. Per conèixer el període mitjà de ma-
duració cal calcular el temps que de mit-
jana transcorre entre que el diner surt
de caixa per comprar matèries primeres
fins que torna a l’empresa en haver co-
brat dels clients. El període mitjà de ma-
duració és una dada molt útil per conèi-
xer les necessitats de finançament de les
empresesilesnecessitatsdelseufonsde
maniobra. La seva determinació ve do-
nada per la suma dels períodes mitjans
de les diferents fases d’activitat: emma-
gatzematge de matèries primeres, fabri-
caciódelsproductes,emmagatzematgei
PereBrachfield
@PereBrachfield
Director de Brachfield &
Morosólogos Asociados, Bcn
declaracionstramitadesperviatelemà-
tica és destacable tenint en compte que
era la primera vegada que es tramitava
aquest impost. També ha dit que la vo-
luntat és que en dos o tres anys el 50%
de les declaracions es facin per via te-
lemàtica.
El titular de Finances ha admès que
hi ha coses a millorar i creu que arran
de l’experiència d’aquest any es poden
anar introduint aquestes millores. So-
bre aquestes mancances, Alís ha acusat
el Govern de manca de previsió ja que
era previsible que en els darrers dies hi
poguessinhavercuesihadestacat,tam-
4. Alcobéexposaalscònsolselscanvis
enlaLleidelafunciópública
Undelsaspectesmésdestacatsquecontemplaaquestamodificacióéslamobilitatdepersonalentreadministracions,unfetambelquales
treballaapartirdelainformacióqueelscomunsvanaportardurantelmesdemaigsobrelasevamaneradetreballar
E
l ministre d’Administració
Pública, Transports i Tele-
comunicacions, Jordi Alco-
bé, ha comparegut en la re-
unió de cònsols per parlar
de la modificació de la Llei de la funció
pública, que espera tenir enllestida a fi-
nals del mes de juny, i que suposarà en-
trealtresmesures,lamobilitatdeperso-
nal entre administracions. El cònsol de
Canillo, Josep Mandicó, ha explicat que
els comuns ja han aportat la informació
que el ministeri havia demandat sobre la
manera de treballar de cada comú, i es-
tà previst que la setmana que ve s’inici-
en les reunions entre el Govern i els di-
rectors de recursos humans. D’una altra
banda,lareuniódecònsolstambéhaser-
vitperacordardemanarunanovareunió
ambelpresidentdelConsellSuperiorde
laJustíciaieldelaBatlliaperdemanarin-
formació sobre els expedients de deutes
prescrits abans de prendre una decisió.
Actualment, la Batllia ha retornat 13.000
expedients dels 80.000 que els comuns
havien tramitat, i està previst que facin
un segon retorn de manera imminent
delsqueencaranoestanprescrits.
Un dels aspectes més destacats que
contemplaaquestamodificacióéslamo-
bilitat de personal entre administraci-
ElGovernielscomuns
consideren«estancat»el
CongrésdeTurismedeNeu
El Govern i els comuns consideren que
el Congrés Mundial de Turisme de Neu
i de Muntanya està «estancat» quant a
participació i necessita una nova em-
penta per aconseguir ser un referent.
Aquesta ha estat la conclusió que han
extret els cònsols de les set parròquies
conjuntament amb el ministre de Tu-
risme i Comerç, Francesc Camp, durant
la seva compareixença en la reunió de
cònsols. Un dels principals objectius és
aconseguir comptar amb ponents de
reconegutprestigiidonar-liunnouen-
focament, el que suposaria un encari-
ment de l’esdeveniment.
ElcònsolmajordeCanillo,JosepMan-
dicó, ha assegurat que la valoració no és
negativaperòconsiderenqueenelsda-
rrers anys no ha crescut la participació
(al voltant de 400 persones) i l’objectiu
ésportarponentsderenominternacio-
nal perquè l’esdeveniment tingui el re-
coneixementmundialpelqualvanéixer.
Tot i això, ha lamentat que aquest fet
farà augmentar el seu cost.
La darrera edició del Congrés Mun-
dialdeTurismedeNeuideMuntanyaes
va celebrar a Sant Julià de Lòria i va te-
nir un superàvit d’11.000 euros. Mandi-
cóhaasseguratquenoesplantegenob-
jectiusconcrets,sinóquelaideaésanar
creixent any rere any, i aprofitar que el
2018 l’amfitriona torna a ser Escaldes-
Engordany, que va ser la primera a aco-
llir l’esdeveniment, per donar-li un cai-
re més atractiu.
BUSINESS4 Divendres, 7 d’octubre del 2016
Projecte de llei per facilitar la
reorganització empresarial
Amb la voluntat que la fiscalitat no sigui
«encapcas»unimpedimentperaldesen-
volupament de reorganitzacions empre-
sarials i per corregir certes mancances
que s’havien anat detectant en l’aplicació
delmodelfiscal,elConselldeMinistresha
donatllumverdalprojectedelleiderègim
fiscaldelesoperacionsdereorganització
empresarial.Entreelsaspectesdestacats
del projecte de llei, el director del Depar-
tament de Tributs i Fronteres, Albert Hi-
nojosa, n’ha destacat que té com a objec-
tiulaneutralitatfiscalilavoluntatqueles
operacionsdefusióoescissiód’empreses
esduguinatermeambundiferimentdels
impostos de la tributació derivada de les
operacions de reestructuració, i per co-
brir certs «forats» que amb la pràctica en
l’aplicaciódelmodelfiscals’haanatdetec-
tant.Enaquestcas,segonselministrede-
Finances,JordiCinca,estractad’incloure
normes «anti-abús» però que en cap cas
suposen «un increment de la pressió fis-
cal».
Cinca ha remarcat que aquests canvis
erenuncompromísqueelcapdeGovern,
Toni Martí, va adquirir davant els empre-
saris que havien posat en relleu les difi-
cultats amb les quals es trobaven a l’hora
de fer reorganitzacions empresarials, fu-
sions o escissions d’empreses, ja que els
podia arribar a suposar un «cost elevat».
Aquestscanvis,però,tampocnovolenser
un «incentivador» perquè les societats
puguinobtenirbeneficisfiscals.
TalcomhadetallatHinojosa,elprojecte
de llei té com a objectiu la neutralitat fis-
calilavoluntatquelesoperacionsdefusió
o escissió d’empreses es duguin a terme
ambundiferimentdelsimpostosdelatri-
butacióderivadadelesoperacionsdere-
estructuració. D’aquesta manera les ren-
desdelesempresesnodeixarandetribu-
tar sinó que se’n demorarà la tributació a
ons, un fet amb el qual es treballa a par-
tir de la informació que els comuns van
aportar durant el mes de maig sobre la
seva manera de treballar. El cònsol ma-
jor de Canillo, Josep Mandicó, ha avan-
çat que està previst que la setmana que
ve s’inicien les reunions entre el Govern
els representants de recursos humans
decadaComú.
D’altra banda, el cònsol d’Encamp,
Jordi Torres, ha explicat que els comuns
vantramitaralaBatlliauntotalde80.000
expedients i la Batllia els en va retornar
13.000, motiu pel qual van acordar una
reunió amb la Justícia i els van explicar
que els farien un segon retorn d’expedi-
entsqueencaranohanprescritaprinci-
pisd’aquestmesd’octubre.
transmissionsposteriorsforadelcontext
delareorganització.
El règim fiscal especial que preveu el
projecte de llei es refereix exclusivament
peraaquellesoperacionsbasadesenmo-
tiuseconòmicsrelativesalaracionalitza-
cióoreestructuraciódelesactivitatsdins
de les empreses. El text contempla una
especialsensibilitatperlesempresesipa-
trimonisfamiliars.
Al’últim,caldestacarqueelprojectede
llei estipula que les empreses que efec-
tuïn operacions de reorganització hau-
ran d’informar a l’Administració Tribu-
tària. El text regularà tots els efectes so-
breelsdiferentsimpostosqueaquesttext
contempli.
Adjudicada per
18,6 milions la
construcció de
la futura Seu de
la Justícia
Missé presenta
a Madrid les
oportunitats
de negoci
andorranes
Saboya creu
que el consens
en el marc
institucional és
«un bon senyal»
El Govern ha adjudicat la construc-
ció de la futura Seu de la Justícia per un
import de 18,6 milions d’euros. Serà una
Unió Temporal d’Empresa (UTE), inte-
grada per Copsa, Construccions Pujal
i Mariné, la que farà les feines que tin-
dranunaduradade30mesos.Elministre
portaveu,JordiCinca,hadestacatquees
tracta «segurament» de l’obra més im-
portant que es durà a terme aquesta le-
gislatura. La superfície total del futur
edifici serà de 15.458 m2. D’aquesta ma-
neradisposaràdedosplantessoterràni-
es amb un total de 5.150 m2 construïts,
destinades a 91 places d’aparcament i al-
tresdependènciestècniques.
El secretari d’Estat de Diversificació
Econòmica, Josep Maria Missé, ha pre-
sentat a Madrid, a la South Summit 2016
-on competeixen les ‘startups’ més in-
novadores del moment- l’aposta del Go-
vern per a la diversificació econòmica
i l’obertura a la inversió estrangera, i la
transformació de l’economia i del model
fiscal. Missé ha explicat davant els assis-
tents a la South Summit 2016, els canvis
implementats a Andorra durant els dar-
rers cinc anys per homologar el sistema
alanormativainternacional,aixícomles
mesures per facilitar la inversió estran-
gera al país. Missé ha qualificat el Prin-
cipatcomaunpaísatractiualainversió.
El ministre d’Afers Exteriors, Gil-
bert Saboya, ha fet una valoració «po-
sitiva» de la feina feta en el marc de
les negociacions amb la Unió Euro-
pea en aquest darrer any i mig i ha su-
bratllat especialment el fet que s’hagi
aconseguit posicions «comunes i con-
sensuades» en el marc institucional i
ho ha valorat manifestant que això és
un «bon senyal» de cara a la continuï-
tat de les negociacions. Saboya ha fet
aquestes manifestacions en el marc de
la cinquena conferència dels Diàlegs
Europeus organitzats per l’Ambaixa-
da d’Espanya.