Conferència de Neus Sanmartí a Eivissa al cicle Parlant d'Educació organitzat per APREP i CEP Eivissa. Març 2011

1. AVALUAR PER DESENVOLUPAR COMPETÈNCIES, AVALUAR COMPET ÈNCIES Neus Sanmartí Eivissa, Març 2011

2. “ La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla”. J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)

5. Què fan els alumnes “experts” en autoregular-se? 3er ESO IESM J.M Zafra (traducció del català)

7. COMPARTIR OBJECTIUS a) Avaluar-regular la percepci ó sobre els objectius d’aprenentatge

8. Qu è creieu que aprendrem sobre les plantes ? (despr és d’una conversa inicial) (3r CEIP Bellaterra) Què mengen? Com són per dins? El procés de naixement A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-les fluixet

9. Sabem que l ’aire és un gas format per partícules. Com expliquem allò que hem observat? (1r ESO)

10. Augmenta el nombre de partícules Les partícules es ‘transformen’ Les partícules pugen cap amunt Les partícules pugen cap amunt

13. El diari de classe: un altre instrument per identificar si es comparteixen els objectius (Exemple d ’escrit en un diari de classe, 2n ESO)) R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

14. “ La persona m és lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fixe” Frank Kafka (1883-1924)

15. ANTICIPAR I PLANIFICAR L ’ACCI Ó b) Avaluaci ó-r egulació de la anticipaci ó i planificació de l’acció

16. Anticipaci ó i planificació de l’acció 5 anys CEIP Baloo feta per un nen “superdotat” (traducci ó de l’original en català) Com ho aprenen a fer els nins que no aprenen sols?

17. En qu è ens fixem per saber si el nostre dibuix és idoni? Com s ón les ombres del pati? (2n CEIP Baloo) On és el Sol en relació a l’ombra? L’ombra té nas? L’ombra toca els peus? A quin costat està l’ombra?

19. Si han estat capaços d’abstreure en qu è pensar o fer, quan observen nous fets poden identificar si “funciona” i quins canvis introduir, -i així EVOLUCIONA EL CONEIXEMENT- 3 mesos despr és un alumne va preguntar: “ Com és que l’ombra de l’ocell no està enganxada a les seves potes?” (CEIP Barrufet )

21. Aquests resums (o “Bases d’orientació”), que han d’elaborar els propis alumnes amb les seves paraules, s’han de avaluar-regular molt bé. Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions…

22. No té massa sentit donar fetes aquestes planificacions i sovint no cal arribar a una única formulació, perquè l’alumnat és divers a l’inici i divers al final

23. R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva Títols molt relacionats amb el procediment No pot deixar de posar exemples concrets

24. Títols relacionats amb el model Operacions plantejades de forma abstracte i molt sintètica

25. c) Avaluar-regular la percepció dels criteris d’avaluació i si és capaç d’aplicar-los per autoregular-se COMPARTIR CRITERIS D ’AVALUACIÓ

26. Primera representaci ó sobre com fer i avaluar un informe d’un experiment Què ha de tenir perquè sigui científic? Què ha de tenir perquè sigui entenedor? Característiques M. Calvet 3r ESO

27. 1. Escollir un títol per a l’informe 1.1 està d'acord amb l'experiència 1.2 resumeix l'objectiu principal 1.3 és suggeridor Base d ’orientació Criteris d’avaluaci ó Elaborat a partir d’analitzar bons exemples d’informes d’alumnes d’altres cursos REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE LABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA Què he de fer? Estarà ben fet si... 2. Identificar l'objectiu principal 2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat 2.2 comença amb un verb 3. Plantejar la hipòtesi 3.1 s'indiquen les variables dependent i independent 3.2 s'indiquen les variables que es controlen 3.3 es redacten utilitzant la forma: "Si ........................., aleshores ................. 4. Indicar els materials i instruments utilitzats en l'experimentació 4.1 s'anoten tots 4.2 són anomenats correctament 5. … 5.1 …

28. Tamb é els petits poden aprendre a coavaluar-se M. Marimon C.P. Baloo, 2n Tamb é van plantejar les preguntes

32. a) Un primer problema: Com plantejar preguntes (activitats) per avalu ar la compet ència?

33. CEIP Bellaterra. 3º EP Un exemple de pregunta “competencial”

34. La mare de l’Anna no vol que vagi a dormir a casa de la seva amiga Teresa, perquè la seva germana petita té la rubèola. L’Anna diu que no hi ha cap perill ja que el curs passat la van vacunar. Ajuda l’Anna i la Teresa a buscar arguments per conv è ncer la seva mare tenint en compte el que hem apr ès sobre el sistema immunitari. Escriu-los per enviar-los per correu electr ònic. Característiques de les BONES PREGUNTES PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA DÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARI

38. Un segon problema: b) Com qualificar el nivell de compet ència: Necessitat d’explicitar els criteris d’avaluació

41. Un exemple de concreci ó dels criteris en una r úbrica … … … … … Lectura crítica d’un article period í stic B. Oliveras IES Dr. Puigvert 2n ESO

43. La funció de l’avaluació és molt més que “posar notes”. Que l’avaluació serveixi per aprendre comporta revisar moltes concepcions i pràctiques. No é s estrany que molts pensin: No em toquis la meva avaluaci ó! Perrenoud, 1993

44. BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora. JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicaci ó i facilitar l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB SANMART Í, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó SANMART Í, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat. Departament d’Educaci ó. Xarxa de Cb. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDcies&func=display&sid=126 OCDE-PISA (2006). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA . Consell Superior d’Avaluació (tamb é 2000, 2003 i 2009) http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm . Bibliografia b ásica