Como transformar una trayectoria clínica en una cadena de valor - Jordi Varela
Projecte GUIA. Models d'atenció a la complexitat - Jordi Varela
1. MODELS D’ATENCIÓ A LA COMPLEXITAT
REVISIÓ INTERNACIONAL I
PROPOSTA D’UN MARC GENERAL PER A CATALUNYA
JORDI VARELA
21 DE SETEMBRE DE 2021
PROJECTE GUIA
1
3. 3
La integració de serveis és un
conjunt coherent de models de
finançament, d’organització, de
prestació de serveis i de pràctiques
clíniques, dissenyats per generar
col·laboració entre diferents
sectors, a fi de millorar l’atenció a
les persones amb necessitats
complexes i de llarga durada.
8. 8
Long-Term Plan proposa una millora dels serveis als infants i joves
amb problemes mentals greus, promovent una major inversió en
serveis de salut mental comunitaris, escolars i una línia específica
per a les crisis, amb la creació de santuaris, també anomenats
refugis segurs, com alternatives als serveis d’urgències.
9. 9
Mitjançant dos case study (116 joves) es van determinar els principis
que augmenten la resiliència dels pacients i, per aquest motiu, els
autors proposen que els serveis per a aquests joves han de ser
multi-nivell, coordinats, continuats, negociats amb els pacients,
prioritzats en una escala de menys a més intrusius i efectius.
CANADA
10. 10
Mental Health Services Program for Youth (MHSPY) es caracteritza
per un disseny dels plans individualitzats fets des del cor del nucli
familiar, amb el desplegament de serveis d’intensitat i gestió
acurada, amb l’ús de recursos naturals de l’entorn dels joves i amb el
suport, des de fora, dels serveis de salut mental i pediàtrics.
MASSACHUSETTS
11. 11
L’estudi va provar que, quan els plans estan dirigits per equips
professionals que actuen en el propi entorn dels pacients, que
compten amb la implicació de la família, dels propis pacients, dels
recursos comunitaris i de l’escola, les anades a urgències baixen en
un 32% i els ingressos a les sales de psiquiatria en un 74%.
MASSACHUSETTS
12. 12
Iniciativa institucional que, des de 2012, centra els seus esforços a
coordinar agències i proveïdors des de dalt, però YPECN es reserva
l’actuació directa quan la coordinació falla.
AUSTRALIA
13. 13
Els objectius del respir en els episodis de crisi són l’estabilització i la
seguretat dels pacients. El programa ofereix un servei residencial
voluntari amb una estada màxima de set dies.
NOVA ZELANDA
14. 14
Acompanya’m és un programa gestionat per Sant
Joan de Déu, amb capacitat de 28 places d’ingrés,
per a menors de 18 anys que pateixen una
malaltia mental complexa en risc greu que
esdevingui crònica i generi importants
discapacitats a nivell tant funcional com cognitiu i
emocional si no es realitza una intervenció
terapèutica i educativa intensiva
NOVA ZELANDA
CATALUNYA
19. 19
Foy JM, Kelleher KJ, Laraque D, for the American Academy of Pediatrics Task Force on Mental Health. Enhancing Pediatric
Mental Health Care: Strategies for Preparing a Primary Care Practice. PEDIATRICS Volume 125, Supplement 3, June 2010.
CCM també per
a la salut mental
20. 20
A la Regió Sanitària de Girona, a l’empara del Pla
de Salut 2011-2015, van aplicar CCM a la salut
mental amb la creació d’unitats funcionals
mixtes entre els equips d’atenció primària, els
centres de salut mental i els serveis socials, unes
unitats col·laboratives que serveixen per
identificar pacients crònics complexos, valorar-
los i elaborar plans de treball consensuats.
Malauradament, el model CCM gironí no ha
arribat a tota la Regió Sanitària, però s’ha estès
per la Garrotxa i el Pla de l’Estany i per alguns
punts concrets de l’Alt Empordà, com l’Escala o
Roses.
CATALUNYA
22. 22
PRINCIPIS BÀSICS DE BUURTZORG T (SALUT MENTAL)
▻ No es parla mai del pacient sense la seva presència.
▻ No hi ha límit de temps en les entrevistes o sessions.
▻ Es promou la igualtat de tracte entre pacients i professionals.
▻ En el procés de rehabilitació, els pacients col·laboren en la rehabilitació d’altres
pacients, com un element més de la seva pròpia recuperació.
Malgrat les dificultats, Buurtzorg T ha canviat el rol de pacients i professionals i tots
treballen perquè les relacions siguin els més equitatives que es pugui.
23. 23
MODEL I RESULTATS DE BUURTZORG T (SALUT MENTAL)
Els equips de Buurtzorg T estan formats per un psiquiatre i sis infermeres especialitzades
en psiquiatria, els quals treballen orientats a l’acció, fent que els plans individualitzats
funcionin.
Els pacients de Buurtzorg T segueixen cursos mitjançant eines d’e-learning, aprenen,
conjuntament amb els professionals, sobre la seva condició i com conviure-hi, però també
com poden ajudar a altres pacients. A més a més, aprenen a manejar la seva història
clínica, i si no en saben prou, se’ls demana que triïn amb qui ho volen fer, incloent-hi
familiars i amics. Els pacients entren en un entorn on contínuament són invitats a
reflexionar i proposar solucions per a la seva rehabilitació.
Des del 2015 Buurtzorg T ha reduït un 25% els costos dels tractaments, especialment
disminuint burocràcies i malbarataments clínics de tot ordre i ha augmentat l’autoestima
dels professionals i la satisfacció dels pacients.
24. 24
ACT és un model assistencial fonamentat en el treball d’equip
multidisciplinari de base comunitària creat als any 70 en un
hospital psiquiàtric públic de Minnesota per l’equip de Leonard
Stein i desplegat als Estats Units, Canadà, Austràlia, Regne Unit i
França, amb la finalitat d’atendre intensivament, en el seu
propi entorn, a persones amb símptomes greus de malaltia
mental, amb riscos de crisis psiquiàtriques i de veure’s
implicades en delictes penals.
ACT valora la situació personal de cadascun dels seus pacients, ajusta el seu pla d’acció a
cada persona i a cada entorn específic, treballa els aspectes més pràctics de la seva vida
ordinària i atén les crisis amb serveis domiciliaris de continuïtat 7/24.
ACT ha demostrat un efecte positiu sobre les hospitalitzacions evitables i sobre la qualitat
de vida dels pacients.
25. 25
D’ACT cal prendre nota de dos eixos claus per tenir
possibilitats de ser efectius amb les persones que pateixen
problemes mentals i conductuals greus, l’un és el treball
en equip multidisciplinari de base comunitària i l’altre és
ajustar el pla d’acció al món real en el qual viu cadascun
dels pacients.
Ara fa uns vint anys que a Astúries van posar en marxa una experiència inspirada en
ACT, que la van anomenar el model Avilés i, posteriorment, hi ha hagut una altra
iniciativa, també de base ACT, que s’ha desplegat a tot el territori de Biscaia, amb una
avaluació publicada que parla de 120 pacients tractats, amb contenció de costos i
reducció d’hospitalitzacions.
27. 27
ESTATS UNITS
Cal esmerçar més temps a conèixer les causes i les circumstàncies de la complexitat
de cada pacient, desplegar plans individualitzats mitjançant equips multidisciplinaris
i reforçar els recursos comunitaris.
Els finançadors haurien de pagar la complexitat de manera específica, d’acord amb
l’obtenció dels objectius perseguits per a cada pacient. Es tracta de forçar, encara més,
els proveïdors a millorar la col·laboració al voltant de cada pla individualitzat.
28. 28
ANGLATERRA
El 2009, l’NHS va posar en marxa el programa pilot Personal Health Budget (PHB) a 70
localitats i, després d'una primera avaluació, l'abril de 2014 va fer extensiu PHB a tota
la població.
PHB parteix de la idea que les persones amb necessitats d'atencions sanitàries i socials
complexes i de llarga evolució requereixen un pla individualitzat, i per això és bo que
acordin amb els equips professionals de la seva localitat (serveis socials, atenció
primària i administradors de l’NHS) la disposició d'una partida de diners que els haurà
de permetre aconseguir els objectius del pla terapèutic individualitzat prèviament
acordat.
29. 29
ANGLATERRA
El model PHB s’està estenent entre els malalts mentals complexos, com un instrument
útil per ajudar a mantenir-los en el seu propi entorn comunitari i familiar. Segons la web
de l’NHS, a les 20 àrees en les quals PHB s’ha estès en l’àmbit de la salut mental s’ha
observat que el sistema ha millorat la qualitat de vida dels pacients i ha estat cost-
efectiu, incloent-hi pacients joves que requerien serveis de salut mental per primer cop.
Donat que la rehabilitació dels malalts mentals complexos és un trajecte molt
personalitzat, PHB està sent un model de finançament molt interessant perquè permet
ajustar els serveis a objectius realistes i acordats.
30. 30
ESCÒCIA
Llista orientativa de serveis de l’SDS (Scotland Sel-Directed
Support) per al finançament de butxaca:
▻ Contractar un assistent personal.
▻ Contractar els serveis d’una agència acreditada en cures.
▻ Contractar serveis per tenir dies de respir personals o per al
cuidador.
▻ Comprar un equipament, com per exemple un ordinador o la
connexió d’internet.
▻ Pagar matrícules per a cursos de formació.
▻ Contribuir als costos d’activitats esportives, de lleure o
artístiques.
32. 32
“Definir una estratègia d’acompanyament
per als joves amb problemes de salut
mental que contempli l’atenció a les
necessitats sanitàries, educatives, socials i
laborals i l’articulació dels diferents serveis
en el territori.”
33. 33
“Desenvolupar un nou model d’atenció
integrat social i sanitari per a persones
amb necessitats d’atenció sociosanitària i
de salut mental de llarga durada.”
“Afavorir un enfocament multisectorial del
conjunt del Govern de forma integrada
amb el pla d’atenció integral a les
persones amb trastorns mentals i
addiccions.”
35. Proveïdor territorial
de serveis de salut
mental
GUIA
CTO
PLANTILLA ENTRENADA
LOCAL EN ENTORN SOCIAL
PLA 7/24
PLA DE RECURSOS COMUNITARIS
ACREDITACIÓ EQUIP GUIA
CONTRACTACIÓ ESTRUCTURAL
MODEL DE PROVISIÓ DE SERVEIS
36. PACIENT
CTO
Avaluació integral
Pla terapèutic individualitzat (PTI)
Fons de Suport Directe (FSD)
GUIA
MODEL DE PAGAMENT
(part variable)
37. 37
L'abordatge dels casos juvenils d'alta complexitat conductual està sent
un exercici molt exigent per als sistemes de provisió de serveis de salut
mental, socials, educatius, policials, judicials i penitenciaris; els quals, des
d'una visió fragmentada, tenen tendència a la medicalització, la
contenció, la penalització i la institucionalització, amb uns resultats
decebedors.
És hora, doncs, d'emmirallar-nos en ACT i Buurtzorg T, en el sentit de
crear equips multidisciplinaris amb metodologia assertiva, que ajudin a
cadascun dels joves afectats a definir el seu propi projecte vital, una peça
clau per generar plans d'actuació realistes a partir de petits compromisos
i d'objectius compartits i assolibles.