Sessió d'investigació. La reinserció de les persones empresonades. Presentació de la recerca Estudi longitudinal sobre el procés de reinserció de les persones empresonades. Josep Cid Moliné. UAB Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 1 de març de 2016

1. ESTUDI LONGITUDINAL SOBRE EL
PROCÉS DE DESISTIMENT DE LES
PERSONES EMPRESONADES
Josep Cid
Universitat Autònoma de Barcelona
LA REINSERCIÓ DE LES PERSONES EMPRESONADES
CEJFE, 1 de març de 2016

2. Agraïments i equip de recerca
 Institucions que han fet possible la recerca:
Ministeri d’Educació i Ciència, el CEJFE i l’AGAUR
 Equip de recerca
Joel Martí i Josep Cid (codirectors de la recerca);
Aina Ibànez (coordinadora del treball de camp);
Eugenia Albani (ajudant de recerca).
 Agraïments
Direcció General de Serveis Penitenciaris
36 participants en la recerca

3. Objectius recerca
 Pregunta
Per què unes persones en un moment de la vida inicien un
procés d’abandonar la trajectòria delictiva mentre que
altres persones la mantenen?
 Rellevància
Creiem que ens pot ajudar a millorar les nostres polítiques
de reinserció. Una tasca en la que, com s’explicarà en
aquesta sessió. Universitats, Departament i Entitats estem
units.

4. Marc teòric
EXPLICACIÓ DEL DESISTIMENT
TEORIES ORIGEN MANTENIMENT ÈXIT
CONTROL
EXTERN
(VINCLES SOCIALS
ADULTS)
COMPROMÍS
(NOUS ROLS)
VINCLES
(MANTENIMENT)
TRANSFOR‐
MACIÓ
COGNITIVA
INTERN
(REFLEXIÓ
PERSONAL)
GANXOS
(PEL CANVI)
IDENTITAT
(CANVI)
TENSIÓ ‐
SUPORT
SOCIAL
EXTERN
(SUPORT SOCIAL)
LLIGAM +
REDUCCIO TENSIÓ
SUPORT
(MANTENIMENT)

5. Mètode
 Mostra:
67 homes condemnats per delictes lucratius, dels quals s’han pogut
seguir 36.
 Instruments
Entrevista semiestructurada (mesos abans de la finalització de la
condemna i entre 1 i 2 anys després de la llibertat definitiva);
Calendari de vida;
Dades de reincidència penitenciària (2 anys)
 Tècniques
Anàlisi de les entrevistes per entendre l’origen, el manteniment i el
resultat del procés, comparant participants desistents i persistents.

6. Població i mostra
Població
Mostra
(T1)
Mostra
(T2)
Edat
Min‐Màx 18‐71 23‐70 24‐70
Mitjana 34 34 32
Nacionalitat
Espanyola 58% 59% 72%
Estranger 42% 41% 28%
Delicte
Propietat 60% 69% 83%
Drogues 31% 25% 17%
Drogues/propietat 9% 6% 0%
Forma
d’alliberament
Primer/segon grau ordinari 46% 40% 44%
Segon grau semiobert/Tercer
grau/LC
51% 60% 56%
Reincidència (*) No reincidència 73% 58%
Reincidència 27% 42%
N 330 67 36
(*) Nou delicte que porta a empresonament realitzat durant els dos anys posteriors a la finalització de la condemna

7. Desistents i Persistents
DESISTENTS (21) PERSISTENTS (15)
Edat mitjana final condemna
(mediana, rang)
34 (24‐70) 31 (24‐43)
Edat primer delicte (mitjana, rang) 17 (8‐61) 14 (10‐22)
Edat primer ingrés presó (mediana, rang) 24 (18‐61) 21 (16‐30)
Empresonament a vida adulta
(mediana, rang)
0,32 (0,17‐1) 0,69 (0,29‐1)
Temps empleat a vida adulta
(mediana, rang)
0,51 (0‐1) 0,14 (0‐0,64)
Narrativa desistent a T1 17 81% 2 13%
Alliberament progressiu (3r grau/ LC) 16 76% 4 27%
Suport familiar convencional 16 76% 3 20%
Parella convencional 10 48% 3 20%
Treball/pensió 6 29% 1 7%
Algun vincle social 18 86% 4 27%

8. Origen del canvi
 El participant com agent del canvi:
Identitat convencional i autoeficàcia defineixen el canvi
 Per què la persona es va plantejar canviar?
 Parelles prosocials / entrada al món laboral
 Entrada a presó
 Suport convencional (més prevalent)
 Quin context dificulta el plantejament de canvi
 Manca de suport social

9. Manteniment del canvi
 Compromís
Estat de conformitat que genera disposar de vincles socials que
no es volen perdre.
 Ganxos pel canvi
Involucrar‐se en activitats de tractament a la presó/ formació/
feina/ ajuda familiar
 Reducció de la tensió
Obstacles que experimenten molts dels participants persistents
en la llibertat queden alleugerats pel suport.
 Compensació (més prevalent)
Evitar el patiment a aquells que presten suport convencional.

10. Èxit o recaigudes
ÈXIT
 Manteniment de rols adults
Parella i independència econòmica
 Identitat convencional / voluntat de no retornar a presó
 Suport social (més prevalent)
Persones que no han arribar a assolir rols adults
RECAIGUDES
 Manca de suport

11. Conclusions
 Les tres teories tenen capacitat explicativa
Bones notícies per les persones que treballen en la reinserció, ja
que existeixen diferents camins cap al desistiment.
 Teoria del suport social és la més explicativa
 Dóna una bona explicació de l’origen del canvi.
 Identifica importants mecanismes per mantenir‐lo.
 Explica el manteniment del canvi malgrat que la persona no
assoleixi rols adults.
 Interacció suport i oportunitats penitenciàries
Important per entendre la formació de narratives desistents a
presó.

12. Reptes futurs
 La motivació al canvi
Si la “motivació al canvi” sol donar‐se en un context de
suport, cal pensar en persones que no tenen aquest suport.
Important per a la intervenció penitenciària.
 Cal universalitzar el suport?
En aquesta recerca el suport més rellevant prové de les
famílies: no hauria, tota persona que ho necessita, rebre
aquest suport per part de la comunitat i de l’estat?

13. Publicacions de la recerca
 Cid, J.; Martí, J. (2011). El procés de desistiment de les persones empresonades: obstacles i
suports. [Informe de recerca] Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics Formació
Especialitzada.
 Cid, J.; Martí, J. (2012). Turning points and returning points. Understanding the role of
family ties in the process of desistance. European Journal of Criminology, 9 (6): 603‐620.
 Cid, J; Martí, J. (2015). Imprisonment, social support and desistance. A theoretical
approach to pathways of desistance and persistence for imprisoned men. International
Journal of Offender Therapy & Comparative Criminology. doi: 10.1177/0306624X15623988
 Cid, J.; Martí, J. (2016). Structural factors and pathways to desistance: research in Spain.
A: J. Shapland, A. Bottoms i S. Farrall (ed.). Global perspectives in desistance. Reviewing
what we know and looking to the future. London: Routledge.
 Martí, J.; Cid, J. (2015). Encarcelamiento, lazos familiares y reincidencia: explorando los
límites del familismo. Revista internacional de Sociologia, 73 (1). doi:
http://dx.doi.org/10.3989/ris.2013.02.04
 Cid, J. (amb la col∙laboració de J. Martí i A. Ibàñez). Estudi longitudinal sobre el procés
de reinserció de les persones empresonades, de pròxima publicació pel Centre d’Estudis
Jurídics i Formació Especialitzada.

14. Contacte
 GRUP DE RECERCA EN DESISTIMENT DEL
DELICTE I POLITÍQUES DE REINSERCIO
http://criminologia.uab.cat/index.php/ca
Josep.cid@uab.es
Aina.Ibanez@uab.cat

15. Moltes gracies per la vostra atenció!